El fanatisme, de qualsevol mena, es fabrica. Aquesta és, em sembla, una de les conclusions amagades que es poden extreure i que hi ha darrere d’aquesta obra breu de l’autor francès, escriptor i guionista, Jean-Claude Grumberg (París, 1939), molt conegut i reconegut a França però, fins ara, inèdit aquí i, casualment o no, de la mateixa generació de Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939).

Totes les funcions exhaurides només començar. De moment fins al 6 de desembre. Espectadors a la cua d’espera. Espectacle que demana pròrroga o, si més no, com en altres casos, reposició més endavant. Jean-Claude Grumberg, francès d’origen jueu víctimes de l’Holocaust, troba la manera de parlar de la tragèdia de la comunitat jueva amb ironia, humor afinadíssim i burxada emocional.

I Josep Maria Flotats, com a intèrpret i director, ha sabut copsar aquesta intenció de Jean-Claude Grumberg disseccionant no tot un discurs —9 escenes de diàleg a dos i un breu monòleg d’epíleg— sinó cada frase, cada paraula, gairebé cada monosíl·lab, per dotar-los de tota la força expressiva del to en la manera de dir.

Situar dos personatges en el vestíbul de l’entrada d’una comunitat de veïns —l’escenografia reprodueix només un ram d’escales— per discutir sobre la condició jueva ja fuig del pretès marc elitista o intel·lectual que la qüestió aparentment requeriria. L’autor, doncs, baixa al terreny del quotidià i no hi ha res més quotidià que la relació freda i limitada al bon dia i bona tarda de compromís i als problemes d’escala entre veïns que es viu en un replà d’escala d’una comunitat. (…)