No importa que els actors siguin russos, francesos i
britànics quan Declan Donnellan entra en acció. En el gairebé quart de segle
que porta al costat de Nick Ormerod al capdavant de la Cheek by Jowl ha fet
d’aquesta companyia un referent internacional. Ho ha tornat a demostrar al
Girona, on s’ha desencadenat la màgia teatral amb la seva versió de ‘Mesura per
mesura’, de Shakespeare. Ha estat una altra lliçó més de senzillesa
estructural, de ritme recolzat per la valsera música i d’equilibri amb
seqüències de fulgurant i precís calat escènic.

No necessita molt el director britànic per aconseguir que
arribem al moll de la qüestió. El muntatge d’aquest ‘thriller’ i alhora
aclaparador conte moral sobre l’omnipresent corrupció del poder i la imposició
de les seves hipòcrites regles ètiques, compta amb 13 aplicats actors del
Teatre Pushkin de Moscou, que desenvolupen sobretot la força del seu potencial
expressiu.

Les coordinades coreografies i l’eloqüència dels gestos
units als de la dicció de la paraula reforcen les accions que es desenvolupen
en un marc escènic amb cinc cubs vermells. En el seu interior, i a manera de
flaixos, es desenvolupen escenes que il·lustren moments significatius d’una
narració en la qual la manipulació de la fe  religiosa, la justícia, la repressió sexual i
la mort sobrevolen constantment. Els gestos de complicitat a la corrupció de la
Rússia són evidents però sense que es pugui dir que el pes d’aquesta idea sigui
prou rellevant com perquè els paràmetres del muntatge no siguin aplicables a la
situació de qualsevol païs, fins i tot per raons òbvies el nostre.

És difícil fer distincions entre els intèrprets perquè tots,
per petit que sigui el seu paper, el serveixen de forma exemplar. Magnífic
aquest Angelo d’Andrei Kuzichev, donant vida al personatge que exerceix sempre
a la seva conveniència un exercici del poder i la moral que li ha estat delegat
pel duc de Viena durant la seva absència, encara que aquest ocult en un
personatge de frare observarà com tot es corromp.

Anna Khaliluna és la lluminosa novícia Isabella, que
exhibeix la supèrbia evolució d’un paper que va de la innocència a l’astúcia
per aconseguir salvar el seu germà Claudi condenat a la pena de mort per
lascívia. Angelo està dispossat a cancelar-la si l’esmentada Isabella s’en va
al llit amb ell. Commovedora l’escena de Claudi suplicant el perdó de la seva pena tocant el violoncel. Són simples detalls d’una
producció pletòrica de visuals metàfores i que funciona amb la precisió d’un
rellotge.