Partim
de la base que ‘Masura
per mesura’ no
és, ni de lluny, un Shakespeare dels més brillants. Per oposició
al patetisme universal dels personatges dramàtics més coneguts, les
situacions i la moral de la peça presenten coordenades més
simplistes, pulsions i heroïcitats més planeres.

Aplicant
tisora generosa, Declan Donnellan ja s’apunta el primer punt a favor
en aquesta adaptació del text en col·laboració amb la companyia
del Teatre Puixkin de Moscou. La versió va a l’essència del
conflicte, a les escenes cabdals que sustenten la trama. Les idees
desfasades sobre honor i puresa es compensen en la digestió per una
subtil actualització contextual que, sense alterar la trama, ens
transporta a la Rússia més actual. La reflexió sobre la fàcil
corruptibilitat dels governs i de les persones que ostenten el poder
resulta aquí adient. Les comparacions de present volen soles, per
més que el director no en vulgui parlar en les entrevistes.

Fins
aquí tot normal, clar manca referir-se a l’excel·lent treball de
direcció, d’una fastuositat de recursos impagable: dinàmica, àgil,
esquemàtica i elegant. Amb compassats moviments corals de la
companyia Donnellan executa un teló d’actors que en les seves anades
i tornades fa transformar espais i capgirar emocions. La troupe
assumeix el repte amb nota, posant damunt la taula virtuts precises,
quasi de companyia de dansa. Grans moments de teatre, sense
estridències ni elements superflus, tot al seu lloc.