Shakespeare aventura a “Mesura per mesura” que cal ser d’una certa aleació per poder governar. que una persona honesta i sàvia es deforma pel pes de l’ambició, de la impunitat del poder. Per això, l’obra que es mou sota les pulsions de la lascívia sense explotar-ne les escenes explícites pràcticament, és un flagell als governants en general. La posada en escena de Declan Donellan és molt tova, sense trepitjar fort ni voler imposar cap sanció o pena als personatges. La jove companyia russa es mou com una unitat per anar construint l’espai, la temperatura les tensions que originin l’arrencada. Una persona davant d’un grup, pot ser amenaça o bé emblema. Sense paraules, només amb el moviment aquesta primera coproducció russa dels de Cheek by Jowl ja posiciona quina és la relacio entre l’individu i la comunitat. L’espai és, sí, l’altre gran aliat. Perquè se serveix un lloc abstracte, només equipats per tres cubs i una il·luminació que juga amb la intensittat id’unes làmpades exteses per tot l’escenari. tots els elements dónen oportunitats de joc, de replantejar les escenes amb una mateixa coherència però un diferent recurs que doni una agilitat a la narració. Potser el problema és que el tema central de “Mesura per mesura”, tot i que radical, s’explica amb poques rèpliques. i que els personatges es mouen a partir d’aquells impulsops. Hi ha interessants punts de moralitat (el bé passa per davant de la Vida del germà, si és necessari) i d’humanitat (la monja es planteja assumir un pecat per salvar una vida, també un fet lloable). 

Als actors, que es mouen magnèticament en conjunt i que van transformant els espais amb una coreografia molt suggerent, no són prou profunds en la interpretació més punyent i l’escena perd potència. Tot i això, un treball que destil·la inteligència i prou sensibilitat per a un conte àgilment explicat.