¡Benvingut, monsieur Grumberg! L’exclamació sorgeix espontània després d’assistir al Teatre Lliure de Gràcia a l’estrena de Ser-ho o no , la primera obra representada a Espanya d’aquest interessant dramaturg parisenc de 76 anys. Josep Maria Flotats ha donat a la diana a l’enfrontar-se al mordaç i divertit muntatge d’aquesta comèdia política al voltant de la identitat jueva. 

 L’actor i director firma, a més, un dels seus millors treballs com a intèrpret. Elegant, contingut i allunyat dels seus tics més reconeguts brilla al costat d’Arnau Puig, un altre valor en alça que ofereix una contundent rèplica en els enginyosos diàlegs de l’obra. El text aborda qüestions com la tolerància i el respecte per les opinions contràries a qualsevol pensament únic i durant el relat emergeixen no només els temes que afecten la vida quotidiana de la comunitat jueva, sinó també assumptes tan seriosos com l’antisemitisme, l’extermini nazi o la qüestió palestina. 

 Se li ha d’ agrair a Flotats que hagi assumit la dificultat d’encarnar el personatge de l’escriptor i professor jueu i àlter ego de l’autor, fill i nét de víctimes de l’Holocaust. Utilitzant l’arma d’un humor tan incisiu com intel·ligent, Grumberg porta l’espectador a reflexionar sobre les militàncies religioses, lingüístiques i culturals dels pobles. 

L’acció sorgeix quan dues persones que viuen en una mateixa escala es troben al replà. Un d’ells ha descobert per internet que el personatge de Flotats és jueu. El veí demana a l’escriptor que li expliqui el significat d’aquesta identitat. La pregunta desencadenarà una trama que creixerà tant en intensitat com en hilaritat en cada nou acostament dels dos personatges. L’obra anirà desfent també amb ironia i sarcasme els tòpics que han donat peu, al llarg de la història, a soterrats recels al voltant de la comunitat jueva. 

Cap explicació sembla complaure del tot l’àvid interlocutor, que no entén per exemple que el seu il·lustre veí sigui ateu però també jueu i, a més, francès. El ritme de la funció només decau una mica al final quan Flotats es queda sol a l’escenari i es perd l’espurna dels diàlegs, però en conjunt l’espectacle funciona i demostra que el riure pot esclatar fins i tot amb qüestions tan delicades com les que planteja aquest magnífic text.