CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Una comèdia absurda a la francesa
Publicat el: 18 de setembre de 2015
CRÍTiCA: Caiguts del cel
Si la Junta Electoral d’aquest país, en comptes d’estar tancada al despatxos institucionals emetent resolucions absurdes, anés al teatre, potser trobaria algun punt feble per declarar “sospitosament electoralista” una de les escenes d’aquesta comèdia, també mig absurda, quan Jordi Bosch i Anna Barrachina, ell un anestesista català de bona posició i ella una dona de feines ucraïnesa, s’embranquen en una conversa confusa en una dissertació sobre la independència, els nacionalismes, la llosa del comunisme per a Ucraïna i la d’Espanya per a Catalunya. Començo per aquesta escena perquè és la que, juntament amb una altra lingüísticament espaterrant de més endavant, proporcionen alguns dels moments més esclatants de la comèdia francesa de Sébastien Thiéry (París, 1970), en uns diàlegs que broden tant Anna Barrachina com Jordi Bosch i que, ni que es facin inintel·ligibles per als espectadors que no sàpiguen un borrall del presumpte ucraïnès, sí que enganxen l’auditori per la musicalitat de la seva fonética i l’expressivitat gestual dels dos contrincants. ‘Caiguts del cel’ és una comèdia que demana, es vulgui o no, que els espectadors es creguin el que hi passa. Es parla de l’absurd, però podríem dir que encara està en la línia del surrealisme. I filant una mica més prim i casolà, podríem dir que s’acosta al realisme màgic, com si l’autor parisenc hagués llegit de jove algun dels contes de Pere Calders. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Caiguts del cel
TÍTOL CRÍTiCA: Males eleccions
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
3
TÍTOL CRÍTiCA: Absolutament prescindible
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
3
TÍTOL CRÍTiCA: Fent calaix
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
3
TÍTOL CRÍTiCA: Em quedo amb un Pere Calders!
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
5