• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • The Civil Wars
  • /
  • Argument desenfocat, diana política impossible
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

4

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Argument desenfocat, diana política impossible

Publicat el: 24 de juliol de 2015

CRÍTiCA: The Civil Wars

Mala peça al teler. el dramaturg, director (i també hauríem de dir activista polític) Milo Rau escruta la realitat política a través de documents reals. Ho va fer a “Hate radio” (Grec, 2013) impactant per la seva contundència, símplement reproduint els guions radiofònics que van encendra l’odi entre hutus i tutsis al cor d’Àfrica. Ara, la seva intenció d’entendre per què un jove europeu s’integra a l’Estat Islàmic falla estrepitosament. No té document on agafar-s’hi. Prova sort mirant de raonar les motivacions entre els seus actors. Creu que el pes del pare en l’educació del fill és clau. Probablement, perquè en la seva cerca de respostes va entrevistar un pare que denunciava als mitjans que els fills d’Europa marxaven a la guerra de Síria i ningú ho impedia. Aquest no va parar fins que el va tornar a casa. Però, segons la mirada de la producció, ja és un fill perdut en una causa irracional. La peça no indaga sobre els companys, la religió, la feina o la necessitat de revoltar-se. En té prou en respondre’s un aspecte per un cas que, forçosament, ha dse ser molt més complex. de fet, els exemples de la companyia no són vàlids tampoc perquè, davant la diferent distància del pare amb els fills (la majoria, el ploren; només n’hi ha un que el repudia) cap d’ells s’ha enrolat a l’exèrcit sirià.

La posada en escena és esgotadora pel públic. L’excés de sobretítols impedeix veure res més. Tampoc passa gaire res: els actors basculen entre els diferents espais i es dirigeixen a una càmera que els reprodueix en primer pla. Pretén haver un ordre, això sí, establint capítols en la recerca i un epíleg. Hi ha la veritat dels actors, per moments còmica i altres d’elevada sinceritat i emoció, però no entén que no hi ha guerra nostra, si no causes (justes, o no) per les que sentir-se viu, tot i la tortura o la mort. És evident la seva voluntat de denúncia (la còmoda Europa obvia allò que l’incomoda) però és que “The Civil Wars” és incapaç d’enfocar on s’alimenten els mals, ni tant sols d’identificar-los i així la lluita segueix sent contra fantasmes. Llàstima.

CRÍTIQUES RELACIONADES / The Civil Wars

TÍTOL CRÍTiCA: Falta teatro en una puesta en escena fallida

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

3

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Teatre documental o testimoniatges teatralitzats?

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Nosaltres els europeus

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Impactant radiografia d’Europa

PER: Aída Pallarès
Aída Pallarès
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Com Milo Rau sap molt bé el veritable teatre polític és aquell que toca la fibra més sensible dels propis fantasmes personals

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat