Vist a FETEN 2015, Gijón.

La
Cia. del SAT! (Sant Andreu Teatre) que s’anomena N54 Produccions, portà
en escena, el novembre de 2013, al mateix teatre (i també en gira) una
versió, originalment en francès, manllevada de la companyia canadenca Cie. Ombres Folles, dirigida aquí pel mateix director d’aquell muntatge original, Florence D’Andia.

Més
rodó, i una mica escurçat, que aquell muntatge de fa més d’un any, i
amb un Òscar Rodríguez més madur actoralment (en aquell moment tornava
als escenaris, després de llarg temps de dedicar-se al SAT! i la Mostra
d’Igualada), el muntatge em va semblar molt més acabat, molt més
entenedor i rodó. Cal dir que la versió és molt fidedigna al text
original, cosa no gens estranya si pensem en el seu origen francòfon, ja
que el 2014 es celebrava el 70 aniversari de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry, el seu autor.

Val a
dir del muntatge que, a més de la participació actoral de l’Òscar
Rodríguez, hi ha la interpretació del Petit Príncep de Montse Puga,
manipulant el preciós titella i donant-li veu. I potser com a cosa més
notòria, tot el muntatge audiovisual, projectat en vídeo durant
l’espectacle, manllevat també de la versió francesa. Després del
rodatge, la companyia conclou que l’edat idònia dels espectadors és a
partir dels 8 anys, de la mateixa manera que, segurament, el llibre. I
és que la història del Petit Príncep no és ben bé per a infants petits,
donades les seves profundes reflexions, tot i la metàfora dels planetes
habitats per una sola persona, que fan semblar-lo més infantil. De fet,
probablement fins a l’edat adulta, costa d’entendre de forma completa
tot el que l’autor ens vol fer arribar, després d’una vida plena
d’aventures i viatges. De tota manera, en conclusió, un bon espectacle
per a anar a veure en família, si pot ser sense infants menors dels 6
anys.