Una encertada opció davant les, ben
segur, moltes propostes que sorgiran enguany per commemorar el 70è aniversari
de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry.

El muntatge de N54 Produccions (la
companyia del SAT!) beu d’una versió bellíssima dels francesos Ombres Folles i recrea
l’experiència “autobiogràfica” que va viure Saint-Exupéry en conèixer el Petit
Príncep durant la seva estada a l’Àfrica a causa d’un accident d’avió. Ajudat
per una escenografia que ubica les dues localitzacions, alterna la narració de
l’autor des del seu despatx de Nova York al principi de la Segona Guerra
Mundial amb flashbacks dels moments que van compartir junts al desert.

El que més destaca de la proposta és la
integració dels llenguatges de teatre, titelles, ombres i projeccions, que
despleguen amb gran puresa l’imaginari del conte. Visualment és molt potent. A
més, és extremament curós amb el text, conservant-ne tota la poesia que hi té implícita,
així com el gust per la paraula. No perd ni una engruna de la seva senzilla saviesa
i reprodueix amb gran sensibilitat els diferents episodis pels quals passa el
protagonista: els dibuixos de la boa i el xai, les converses amb la flor, la
serp i la guineu, la visita als set astres… També manté intacta la curiositat
i innocència del personatge que tot ho pregunta i que, amb petites converses
però grans aprenentatges, arriba sempre a la mateixa conclusió: “Les persones
grans són molt estranyes”.

Això sí, tot i que l’espectacle tingui
múltiples lectures, el vessant audiovisual sigui tan ric i es faci l’esforç de
reexplicar allò que podria no entendre’s, s’adreça més aviat a nens i nenes d’entre
8 i 12 anys que no pas de 5 anys. Té passatges lents, salts en el temps i requereix
molta atenció per assimilar –amb més o menys profunditat– la història i els seus
missatges.