(…) El muntatge, que per altres cròniques de l’estrena, em sembla que amb el temps s’ha anat estilitzant i resituant pel que fa a la durada —uns 50 minuts estàndards actuals a tot estirar— és tan fidel a les intencions originals de l’autor que es podria dir que fa la impressió que sigui ell mateix qui l’estigui explicant. Per fer més versemblant aquesta fantasia impossible, l’actor Òscar Rodríguez adopta el paper de Saint-Exupéry, des de la taula de treball on escriu el relat fins a la seva caiguda al desert. I només unes fugaces aparicions d’El Petit Príncep —un titella de cavell groc rinxolat manipulat per Montse Puga— l’acompanya en la difícil missió d’explicar el conte, fer que s’entengui el seu contingut i no provocar el desconcert en els petits espectadors als quals s’adreça.

L’ambientació, l’escenografia, les ombres, les projeccions, les veus en off, la il·luminació i l’acompanyament musical converteixen el muntatge en una sessió plàcida i amable, altament poètica, que converteix la complexitat filosòfica implícita del conte de Saint-Exupéry en una moralitat i un desig de fàcil comprensió: «Només s’estima allò que s’ha perdut, per senzill que sigui —potser una simple rosa— quan un s’adona que no es té».

Cal tenir en compte que l’adaptació d’aquest muntatge parteix d’una versió original francesa d’Ombres Folles, cosa que fa que s’hi detecti la delicadesa amb què es tractada una obra que, si bé forma part de la literatura universal, és sobretot patrimoni de la literatura francesa. En català, n’ha fet diverses edicions el segell Empúries, actualment Estrella Polar dins del Grup 62.