Centenars
de milers de persones arreu, entre les quals m’hi incloc, ens vam penjar de
Christopher Boone en llegir “El curiós
incident del gos a mitjanit” de l’autor anglès Mark Haddon. Es tracta d’una novel·la
curta, de ritme trepidant, que explica una part de la vida d’aquest adolescent de 15 anys intel·ligentíssim, addicte a les matemàtiques, l’univers,
fan de Sherlock Holmes i que té una malaltia que li provoca greus problemes de
relació, a ell i als qui l’envolten: el síndrome d’Asperger. A cavall entre la
novel·la policíaca per a públic juvenil, el viatge iniciàtic homerià, les
aventures d’aquell guardià de Sallinger, la comèdia absurda i el drama, perquè
la malaltia mental sempre és present, es llegeix com una exhalació.

L’espectacle té
la virtut de plasmar perfectament tots aquests aspectes i al mateix ritme. Feia molt de temps que no m’emocionava tant en
un teatre i ara no podria triar entre aquesta posada en escena i la novel·la,
perquè el muntatge que dirigeix Julio Manrique és extraordinari.

Del protagonista, Pol López, només puc dir que fa una interpretació sobrenatural. La resta d’actors i actrius fan un treball tan ben construït que el conjunt és brillant. 

“El curiós incident del gos a mitjanit” fascinarà
qualsevol espectador pel plantejament formal, les interpretacions i el
contingut. A més, també fa una funció social, aspecte que de vegades es nota a
faltar al teatre: pujar a escena la
malaltia mental. En aquest cas dóna veu als Christopher Boones amb Síndrome d’Asperger
que hi ha al món, 70.000 a Catalunya. Sens dubte un dels millors espectacles d’aquesta
temporada i que seguiré recordant amb el pas del temps.