CRÍTIQUES

VALORACIÓ
10
Excel·lent història a la vegada tendra i quasi còmica, plena d’enginy i d’unes veritats a què no estem acostumats
Publicat el: 9 d'abril de 2015
CRÍTiCA: El curiós incident del gos a mitjanit
“El curiós incident del gos a mitjanit” és la història d’un noi extraordinàriament intel·ligent amb un síndrome que fa que les seves reaccions vitals siguin sinceres, espontànies i sovint brutals, sense tenir en compte cap norma social o educacional.
La novel·la de Mark Haddon (1962),autor que treballava amb nens amb trastorns de l’espectre autista, es va publicar l’any 2003 i va ser un best-seller a Anglaterra i també a Espanya I l’any 2012, l’autor teatral Simon Stephens(1971) en va fer una adaptació teatral que, dirigida per Marianne Elliott, es va estrenar al Royal National Theatre de Londres, va guanyar nombrosos premis i es va fer també a Broadway.
L’obra parteix d’un “incident”: la mort d’un gos assassinat a un parc vora cases de veïns. El protagonista vol saber qui ha mort el gos. Sembla tenir el que en diuen el síndrome d’Asperger, és un noi molt intel·ligent, extraordinari, un noi que sobresurt a l’escola, sobretot en matemàtiques. I sembla ser que aquest síndrome afecta a un gran nombre de persones, també a Catalunya on llegeixo en el dossier que n’hi ha 70.000 casos. És un noi sincer, espontani,brutal sovint, sempre fora de qualsevol convenció.
Comença la seva aventura intentant esbrinar qui ha mort un gos i mica en mica descobreix part de la seva història i de l’engany al qual el seu pare l’ha sotmès fent-li creure que la seva mare és morta. I aquest noi, aconseguirà trobar la seva mare malgrat la necessitat de fer un viatge a Londres molt difícil per ell. Tot el desenvolupament de la història es basa en la conducta del noi, en la seva estranya sinceritat brutal. I de la recerca de l’assassí del gos, passa a la recerca de la seva mare i al seu triomf en l’examen de matemàtiques, la seva gran afició. Es una història a la vegada tendra i quasi còmica, plena d’enginy i d’unes veritats a què no estem acostumats.
Julio Manrique ha fet un treball brillant amb un espai escènic ple de vitalitat, amb participació de la música -l’actriu Marta Marco també toca el violoncel- amb un extraordinària coordinació de llums i espais, d’escenes que utilitzen molt eficaçment tot l’escenari. Tots els actors i actrius estan ben coordinats -ens agrada veure a l’escenari a Carme Fortuny- i, clar, sobresurten el pare (Ivan Benet) i, lògicament l’extraordinària i brillant interpretació de Pol López, el protagonista.
“El curiós incident del gos a mitjanit”, al Lliure de Gràcia, és un espectacle altament recomanable per a tots el públics.
CRÍTIQUES RELACIONADES / El curiós incident del gos a mitjanit
TÍTOL CRÍTiCA: Intriga servida amb llum d’Asperger
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una de les millors experiències teatrals que es pot tenir
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Heroïcitats
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: De visió –i en el seu cas, revisiò- imprescindible!
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Estratosfèric
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Ternura y magia a raudales con un Pol López sublime
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un èxit en bones mans
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Un sensible muntatge amb un gran Pol López
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Ara ja no podria triar entre la novel·la i aquesta posada en escena.
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: No hi ha res més perillós que fer d’adolescent quan no se n’és i sortir-se’n creïblement
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un projecte ambiciós que supera les expectatives i augura un llarg recorregut d’èxits
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9