Fuenteovejuna
és
teatre polític? Ho va ser… Entre d’altres consideracions, Fuenteovejuna és una exaltació de la
monarquia per sobre de les formes de govern feudal. Llegida amb ulls del segle
XXI, el Todos a una! del vilatans de
Fuenteovejuna per deslliurar-se del tirà corrupte pot tornar a ser “teatre
polític”. La Fuenteovejuna de la Cia.
Obskené no és una versió més del clàssic de Lopede Vega, si no un espectacle de teatre de plaça (l’àgora on es
reuneix l’assemblea). Amb vocació de popular, pren l’original pel que té de
popular: de conegut del gran públic i per un argument que concita els afectes
de la plebs. Ens ho anuncien repartint crispetes entre els assistents. Se’ns
explica el final del drama per si algú no ho tenia prou clar. I se’ns adverteix
que han volgut prescindir del paper de la monarquia en el drama, perquè és,
avui, un paper prescindible. La jove Cia. Obskené parla per a un públic usuari
de facebook i twitter, que busca informació a la viquipèdia, a ells es
dirigeixen amb el llenguatge que els és comú. Ens faciliten per endavant dades
que podem trobar en l’entrada Fuenteovejuna,
sobre comendador, fins hi tot ens
expliquen com s’escorxa un xai. Tot amb la intenció que l’espectacle arribi amb
diàfana claredat. Els actors es lliuren al seu paper en el drama sortint i
entrant del seu personatge; un buscat distançament per atendre la funció
didàctica del teatre brechtià alhora que proporciona unes bones dosis d’humor a
la posada en escena. El relat lineal es veu interromput per diferents
informacions: unes permeten conèixer millor el text original  (Lope parteix d’unes cròniques del segle XVI
que narren uns fets que tingueren lloc al XV) i altres ens permeten establir
unes rares analogies entre ramats d’ovelles i grups humans. El drama s’imposa
però, a l’univers simbòlic de l’obra, se li afegeix un simbolisme contemporani que
aporta unes notes d’humor senzill i planer. Una bona manera d’apropar el teatre
clàssic a tota mena de públic i de retornar al teatre el seu sentit polític.