La sala gran de La Seca Espai Brossa no és la plaça d’Almagro —on l’espectacle va triomfar dins del clàssic festival— però, sense les grades i amb una mica d’imaginació, se li assembla. La companyia Obskené reuneix els espectadors en cercle, com a poble en assemblea, per explicar d’una manera clara i comprensible quina és la gènesi que hi ha darrere d’allò que gairebé tothom sap quan li diuen “Fuenteovejuna!” i respon inconscientment “Todos a una!”.

En un registre de comediants de plaça, la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart —que li va valer el premi Max d’aquesta categoria de l’any passat— combina la tragèdia de «Fuenteovejuna» amb uns canvis de registre que interpel·len els espectadors, que toquen l’humor —amb la relació amb les ovelles—, que ironitzen sobre el mateix Lope de Vega i sobre la necessitat o no de llegir la seva obra —amb vena juvenil i influència encara de les lectures obligatòries d’institut—, i incorporen elements actuals com el Facebook, el Twitter i les crides populars per promoure moviments de masses.

Poques vegades, en una hora justa, una companyia teatral ha estat capaç d’explicar amb tanta claredat què li passa al famós Comendador —ni que calgui recórrer a alguns passatges de la Viquipèdia— i com el malèfic individu es guanya a pols que el poble s’uneixi per fer-lo miques. (…)