Els actors de la companyia Obskené es neguen a sí mateixos quan pregunten per què és lectura obligatòria, el clàssic de Lope de Vega si, si fa o nofa, tothom sap allò del “Fuenteovejuna, todos a una”. D’altres actors, en canvi, desgranen informació complementària encertada o errrònia. Com els habitants que hi ha i la seva extensió geogràfica o que, forçosament, la vida rural de la població deuria dependre de la quantitat de ramats que hi pasturaven. O de les complicacions per poder dormir tot comptant ovelles… uns punts de bogeria que donen un contrast i uns girs que salpebren el drama i la conclusió d’aquella població que, davant dels abusos del comendador, decideixen assassinar-lo i coincidir en què va ser obra de tots els habitants, per estalviar-se les seves violacions i, també, la venjativa mà de la Justícia. L’anarquia que proclamaran els de Fuenteovejuna, doncs, permetrà que la companyia canti “La vida es una tómbola” mentre la protagonista és retinguda per aquell militar amb una desinhibició que estremeix i diverteix alhora. 

El mèrit de la peça és que tot és fet amb una dicció cristal·lina. Que les cançons, tràgiques o divertides, són ben interpretades. Que l’acció i el moviment es continu (aprofitant qualsevol racó per sorpendre el públlic). Que, a la trama principal, se li sumen moltes d’altres metateatrals que permeten el xiuxiueig amb petits reductes de públic (aquest comprova com la trama estira i arronsa a gust i control dels actors). Una lectura per explicar el clàssic i fer-lo atractiu a un ampli sector de públic.