CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
L’espectacle rodó: personatges, trama, implicacio del públic, senzillesa… tot al servei de la poesia i un bri de denúncia
Publicat el: 12 de setembre de 2014
CRÍTiCA: Fugit
Els personatges de Kamchatka tanquen la seva trilogia. Ho fan amb el que hauria de ser el primer capítol, quan decideixen marxar cap a la seva terra promesa. Amb la seva ingenuïtat, una mirada amable, un somriure suau, un gest d’escalf, no troben enemic que els temi. Noo haurien de trobar-lo, si més no. Però ells segueixen sent porucs, inquiets, prudents. Amb la humilitat de saber-se amb robes, vestits i maletes que no s’adequen al seu entorn conviden a què els espectadors (però ells preferirien dir-los-hi còmplices d’aventures efímeres) transitin amb ells, saltant a camions entre llençols; haurn de portar una marca per anar sent atesos per companys d’una estranya màfia que no maltracta, si no que acarona i refresca. Inciten a abandonar documentació i telèfons mòbils. També el seu passat familiar. Tot es crema per la il·lusió del demà. Quan arriba aquest final, hi ha la festa: la celebració. Però, en realitat (adverteixen des de la companyia Kamchatka), és un breu parèntesi. En el nou entorn, tornarà a haver una estranya ceguesa, caldrà aprendre totes les regles de convivència per seguir passant desapercebut. No hi ha mai dolor, hi ha només raons vitals per fer un tomb radical a la trajectòria personal. Ells, sí, es fan fonedissos i abandonen maletes, per fi.
En quant a espectacle és el més rodó perquè integra el joc i l’estranyesa tendre de Kamchatka, 2007 i la força poètica d’Habitáculum, 2010. Llavors, a Cal Trepat de Tàrrega aquells estranys immigrants miraven d’oferir-se generosos als seus veïns convidant-los a què visitessin i compartissn els somnis escampats per les habitacions d’aquell recinte misteriós de parets i joguines esventrades. Fugit és un espectacle de difícil producció (per la complexitat dels itinerariis que tracen personatges i “còmplices d’aventures efímeres”) però que és molt recomanable per a la salut de l’ànima. A Tàrrega, certament, hi ha dificultat en algunes parts per a les persones de mobilitat reduida. Però l’entrega i bonesa dels personatges sempre troba una solució plausible, si hi és. Contagien escalf tendre.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Fugit
TÍTOL CRÍTiCA: Un viatge que fa forat al cor i planta llavor
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: EXPERIENCIA en mayúsculas
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: No apto para personas ‘especiales’
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Sentir la migració per entendre-la
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una gran vivència teatral
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un viatge catàrtic
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
7