Després de muntatges com Katastrophe o Brickman Brando
Bubble Boom, aquests artistes de Barcelona l’han tornat a clavar. Sense por
a parlar de temes delicats, com ara l’atac a les Torres Bessones, fan una
crítica ferotge de tot el què ha seguit, barrejant arguments, discursos,
imatges, música… A la seva manera: narrant una història
visualment a través de projeccions de pel·lícules, de filmacions en viu amb
minicàmeres (i una mica de lumbago, és de suposar), de les increïbles maquetes
que ells mateixos han edificat i de ninots d’indis i cowboys de plàstic (made in Xinos). És el seu estil, es seu
teatre, la seva manera de comunicar. Una brillant posada en escena i un discurs
documentadíssim i amanit amb ironia, crítica, bon humor i, posats a fer, amb coreografies
country (oh, yeah!).

(…)