• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El bon lladre
  • /
  • Un recital interpretatiu de Josep Julien
CRÍTIQUES
imagen
Aída Pallarès
PER: Aída Pallarès

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Un recital interpretatiu de Josep Julien

Publicat el: 5 de juliol de 2014

CRÍTiCA: El bon lladre

El bon lladre és la història d’un desgraciat, un perdedor que intenta escapar del seu propi destí i, qui sap, si d’ell mateix. Una road movie cap a l’infern, una fugida impossible. El dramaturg irlandès Conor McPherson, teixeix un relat aparentment senzill però profundament humà sobre conceptes tan ambigus i relatius com el bé i el mal. És possible la redempció?

Josep Julien, amb xandall i un escuradents als llavis, arriba al trist escenari de l’Espai Lliure. Entre brutícia i caixes de cerveses comença a explicar-nos la seva història. Parla amb seguretat, sense timidesa, amb l’estranya tranquil·litat de qui ja ho ha perdut tot, de qui ha conegut les flames de l’infern. Ens explica com va acabar embolicat en un tiroteig i un assassinat, de la seva fugida i de la Greta, una antiga xicota que el conduirà directe a la perdició. De la mateixa manera que Raymond Carver, que donava veu a perdedors i solitaris, McPherson aconsegueix humanitzar aquest pinxo de pa sucat amb oli i que ens preguntem si realment s’ho mereix. És un fill de puta o un pobre desgraciat?

Xicu Masó, que aquesta temporada ens ha delectat amb L’encarregat, ha compost una autèntica peça d’artesania teatral, un muntatge delicat on tots els detalls estan cuidats fins al mil·límetre. Començant pel protagonista, Josep Julien, que porta el pes de la narració i ens regala una de les millors interpretacions de la seva carrera. Julien no només resulta totalment creïble, sinó que aconsegueix commoure, fer-nos riure i el més difícil: fer àgil el monòleg. És cert que al principi costa una mica entrar en la història, però l’actor aconsegueix hipnotitzar a l’espectador fins al punt que resulta totalment impossible apartar la mirada. En conclusió: seria una autèntica llàstima que la vida d’El bon lladre s’acabés aquí. Un muntatge com aquest mereix molt més recorregut que quatre dies a l’Espai Lliure de Montjuïc.

CRÍTIQUES RELACIONADES / El bon lladre

TÍTOL CRÍTiCA: Un lladre que m’ha robat el cor

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El millor Josep Julien

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: converses al pub

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Topar-se en una conversa de pub irlandès és un privilegi.

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El cuento de un perdedor en un bar

PER: Juan Carlos Olivares
Juan Carlos Olivares
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un relat cru i natural de delinqüència i desamor

PER: Toni Polo
Img 20161123 171959
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: UN BRILLANT MONOLEG PER A UN MAGNIFIC ACTOR

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat