Tots els actors i actrius tenen en ment aquest paper, aquest personatge que algun dia, quan l’experiència, la seguretat en les pròpies capacitats i fins i tot el moment professional, ho permetin, volen fer si o si. Si a més tenen el privilegi de poder escollir el director, està claríssim que es troben entre els elegits. Així s’explica la gènesi de l’enèsima revisió del clàssic Els dies feliços de Samuel Beckett, que ha ajuntat de nou a Emma Vilarasau i Sergi Belbel.

I el repte, cal avisar els espectadors, no és únicament per a aquestes estrelles del teatre català. Perquè, acostumats a propostes escèniques de riure fàcil o de llenguatges i fórmules més properes a la televisió i el cinema, enfrontar una vegada més al teatre de l’absurd de Beckett ens obliga a canviar les nostres prioritats, oblidar-nos de entendre-ho tot i deixar-nos seduir per un joc teatral tan complex i inquietant com absorbent i seductor.

(continuar llegint en castellà)