El que podria haver passat com a un fet sense rellevància cobra tot el pes en aquesta conversa en què dos amics aixequen, per fi, les cartes. Un text reconegut en la cartellera de Barcelona (al 1987, Flotats i Puigcorbé van fer una versió que va estar sis mesos al Poliorama) que ara recuperen Lluís Soler i Xavier Boada. L’obra té el mèrit i la dificultat de subordinar tota la trama a un fet insignificant. El director Ramon Simó l’encerta quan transforma el paper dels veïns en rèpliques perquè digui el públic que, així, es troba immers en una trama que fins llavors observava com a divertit voyeur. Per un sí o per un no. Els personatges necessiten una interpretacio més intensa, potser.