Tà bé… això! Aquesta és la frase clau de la discussió que tenen dos amics de tota la vida que es troben després que un d’ells constata que l’altre ha anat deixant passar el temps per marcar una notable distància o refredament. L’obra de l’autora Nathalie Sarraute (Ivànovo, Rússia 1900 – París, 1999), molt vista a França, ha estat adaptada per a tota mena de parelles d’intèrprets: amic-amic, amiga-amiga, amic-amiga, amiga-amic… Com passa amb els àngels, a ‘Per un sí o per un no’, no cal buscar-li el sexe perquè s’adapta a qualsevol d’aquestes relacions de parella.

L’obra és un dels títols impresos en la memòria col·lectiva teatral catalana des que el 1986 la va representar i dirigir al Teatre Poliorama l’actor Josep Maria Flotats, fent tàndem amb l’actor Juanjo Puigcorbé —que coincideix aquesta temporada amb la seva presència al Teatre Borràs amb una altra obra de parella dialèctica, ‘El crítico…’, de Juan Mayorga— i que li va valer, a Puigcorbé, el Premi Nacional de Teatre de Catalunya l’any següent.

Ara s’hi ha posat Ramon Simó, que en signa la nova traducció i la direcció, i els dos intèrprets són el conegut i reconegut Lluís Soler i l’actor Xavier Boada, que després d’una llarga etapa amb Els Joglars d’Albert Boadella, se l’ha pogut veure en els últims cinc anys en diferents muntatges del director Josep Maria Mestres (Biblioteca de Catalunya i TNC) o en el repartiment de l’obra ‘Incendis’, de Wajdi Mouawad, sota la direcció d’Oriol Broggi, al Teatre Romea.

Dos intèrprets de registre totalment diferent que faciliten encara més el contrast físic i psicològic que hi ha en la lletra menuda de ‘Per un sí o per un no’, una obra breu que amb prou feines arriba als seixanta minuts —pauses incloses— i que va pujant de to sense moure’s de la imprecisió i de les contradiccions que pot provocar una paraula o una frase, segons el to amb què ha estat expressada. (…)