Poc
després d’haver-se estrenat a París i a Nova York, Per
un sí o per un no,
de l’escriptora francesa d’origen rus Nathalie
Sarraute, va
arribar a Barcelona el 1986 protagonitzada per Juanjo
Puigcorbé i Josep
Maria Flotats, i
dirigida per Simone Benmussa,
la directora de l’espectacle original. La peça va tenir molt d’èxit
i es va mantenir sis mesos a la cartellera.

Ara
ha tornat interpretada per Xavier Boada i
Lluís Soler. L’aposta
del director Ramon Simó,
menys formal i més humana que la de Simone Benmussa, accentua la
diferència entre tots dos personatges, que tenen dues visions del
món i dues maneres de viure gairebé oposades. El conflicte entre
tots dos sorgeix d’una entonació, d’una manera de ver un comentari
en principi positiu i aparentment banal, però que amaga
condescendència i no mostra el pensament que hi ha de fons.

L’espectador,
inevitablement, pren partit. Tot i que de vegades pot estar del
costat d’un personatge i més tard estar més d’acord amb l’altre.
Perquè no tot és blanc o negre. Aquest aspecte pren rellevància en
el muntatge de Ramon Simó,
perquè introdueix un element decisiu, que la és la implicació del
públic. Els actors baixen a platea i fan que els espectadors
representin el paper dels veïns que han de jutjar la situació.

Més
enllà de l’enfrontament personal, es planteja una reflexió
ètica, perquè qüestiona si hem de mantenir
una relació a costa de no ser nosaltres mateixos, de no expressar
allò que veritablement pensem i sentim. Posa sobre la taula si en
pro d’una quasi sagrada amistat, alguna cosa que havia tingut molt
valor per a nosaltres i que formava part de la nostra pròpia vida,
cal empassar-s’ho tot, fins i tot el que arriba a ser intolerable, o
si, contràriament, cal sacrificar aquella relació, girar full,
dient simplement la veritat. Això també té una dimensió social,
perquè creure, per exemple, en uns valors polítics pot fer suposar
que es dóna carta blanca indefinida als qui els executen o els
haurien de realitzar. I el resultat pot ser l’“aborregament” de
la població, el silenci, la indignació o l’enfrontament.