Un Trapezi d'emoció, risc i riures frega el ple absolut (2025)

A un any de celebrar el seu 30è aniversari, Trapezi 2025 ha reunit uns 40.000 assistents -la mateixa xifra que en la passada edició-, que han omplert els teatres, les places i els carrers de Reus. La emoció, el risc i els riures han estat els protagonistes amb 35 propostes que, més enllà del divertiment i les acrobàcies, han incidit en temàtiques socials, reivindicacions i poètiques dramatúrgies. Van acudir 400 professionals del sector, i 40 companyies, locals, estatals i internacionals, van aconseguir abarrotar els espais i que l’aforament de pagament fregués el ple absolut (96%). Fins i tot en alguns espectacles de carpa els artistes animaven als assistents a atapeir-se per a no deixar a ningú fora. I és que ningú va voler perdre’s, per exemple, les dues esplèndides propostes de les veles instal·lades en el Parc de la Festa: Low Cost Paradise, de Cirque Pardi, i Décrochez-moi-ça, de Bêtes de foire, totes dues procedents de França.

La plaça Mercadal va acollir l’estrena de Tenet, d’Eunoia Kolektiva, que es presentarà també en el festival Grec de Barcelona. Una coreografia de salts mortals, vols i pilars que posa l’accent en la mirada. En el mateix espai, també van volar per l’aire els quatre fantàstics integrants de Tripotes, impulsats per la balança (Kiss&Fly).
La recerca sobre la fortalesa i la fragilitat del vidre esbufegat centra el treball de Vivien Friedrich, que va estrenar la poètica Sklenka Melta, amb quatre artistes, entre ells la mateixa Friedrich, fent equilibris, malabars i dansa amb objectes del delicat material. La peça, cuita a foc lent, també arribarà al Grec.

Flamenc i circ

La fusió de flamenc i acrobàcies ha estat present en dues excel·lents propostes: Xpectro, de la companyia Zen del Sur, que explora amb sensiblidad l’autisme, i Empaque, de Chicharrón Circo Flamenco, exhibit a la Sala Santa Llúcia, un nou espai de la Fira.  A Ninguna palabra, els argentins de Balbál Company van disparar l’adrenalina des de les altures del quadre aeri amb un exquisit exercici carregat d’emocions, mentre que en Plastic me, les dues artistes de la Companyia Hikénunk van carregar contra la societat de consum i la cosificació de la dona alternant pole dance, plàstic aeri, contorsions i dansa.

L’humor va ser un altre dels protagonistes d’aquesta 29a edició de Trapezi. A l’estrena d’A cada pas, la pallassa Pepa Plana va emular a la Winnie de Els dies feliços, de Samuel Beckett. Amb les seves ocurrències, va omplir la platea del Teatre Fortuny de somriures i d’un optimisme indestructible. L’actriu i clown francesa Clémence Caillouel es va transformar en una diva del jazz necessitada d’amor en The Requiem of Sophie Withman, amb els riures i la sang corrent a dolls. Els Jashgawronksky Brothers van divertir a l’estil de Les Luthiers, però armats amb una orquestra de joguines. Les riallades van omplir el Teatre Fortuny amb la seva esbojarrada proposta musical Toyboys, que van gaudir tots els públics. En el Cabaret, la diversió va arribar amb La Churry, que va embastar amb molta gràcia i frescor les rutines acrobàtiques en una gran vetllada circense. Una excel·lent selecció de l’humor, el risc, l’emoció, el talent i la creativitat que durant quatre dies han convertit Reus en una gran carpa oberta al món.