Ovelles que pasturen i creixen als teatres

Ovelles.
Concretament 452 i al poble de Bezas, a Terol. Aquesta és l’herència
que reben els tres germans barcelonins del text de Carmen
Marfà i Yago
Alonso,
dirigit per ells mateixos i produït per la Sala
Flyhard.
I ahir, el Víctor, l’Alba i l’Arnau (Albert
Triola, Sara
Espígul i Biel
Duran, respectivament),
es van plantejar com gestionar aquesta herència estrambòtica
a L’Estruch
Fàbrica de Creació,
gràcies a Sabadell
Cultura.
Amb la sala plena a vessar, es van reunir per decidir què fer amb
una animalons que, d’entrada, “són com molt abraçables”. I a
partir d’aquesta anècdota —amb una perfecta complicitat entre
ells i amb una proximitat amb el públic que van aconseguir mantenir
tot i la diferencia de format, aquí a la italiana—, es van
despullar per mostrar-se tal com són, antiherois quotidians, amb
dubtes i contradiccions davant de la vida. La dualitat —clàssica,
recordeu el tòpic literari del “beatus ille”— entre camp i
ciutat; la crisi d’una generació amb ideals frustrats, els
lligams, a voltes deslligats, de família i parella, reinventar-se o
resignació… D’aquestes i altres subtrames, de com es va gestar
l’obra i de com es viu funció a funció es va parlar en el
col•loqui postfunció amb els actors. I es va coincidir amb ells
que l’estranyesa de l’anècdota no és més que el desencadenant
de reflexions sobre situacions quotidianes, fruit del desencaix entre
ideal i realitat, d’una generació en crisi que, com molt bé va
dir Duran, s’ha “farandulitzat” i es mou amb la incertesa
característica del món dels actors. Ovelles, és doncs,
un mirall, —i mai més ben dit ,aneu a veure-la i entendreu perquè
ho dic— de com ens enfrontem a nosaltres mateixos dia rere dia,
sigui quina sigui l’”herència” que la vida ens planta al
davant. Un cop vista l’obra, podríem dir que Ovelles és el
llegat, en clau de reflexió, de Marfà i Alonso en el públic. Si
voleu gaudir de l’herència, doncs, no deixeu de veure-la. Les
“ovelles” segueixen pasturant pels teatres de Catalunya. I els
que vindran, diuen!

Lídia
Coll Vidal