Flors carnívores

informació obra



Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Marc Chornet Artells
Assesor de moviment:
Juliette Louste
Intèrprets:
Cristina López, Ivet Zamora, Mariona Blanco
Il·luminació:
Albert Julve
Escenografia:
Marc Chornet
Sinopsi:

El món ha canviat, o potser en el fons és el mateix de sempre. Els adolescents han canviat, o potser són els mateixos de sempre. I fan el que sempre han fet, lluitar contra el món amb la il·lusió inútil de canviar-lo o intentar integrar-s'hi amb totes les seves forces.

Les nostres flors carnívores no faran ni una cosa ni l'altra. S'han perdut. El demà que voldrien és impossible i, sense esperança, s'esborra el camí. Llavors intentaran dinamitar el món amb les úniques armes que tenen. Ho faran sense saber que ho fan i sense pensar en les conseqüències, perquè res del que passi ja no els pot importar. I jugaran. Jugaran només perquè puguem mirar i veure què hem fet amb el nostre futur.

Tres nois pixaran en un lavabo públic. O seran tres noies? Sigui com sigui, seran tres i quedaran per sopar, però la taula només estarà parada per a dues persones. I començarà el joc. O ja havia començat molt abans?

La trobada aparentment innocent es convertirà en un ritual de seducció, de poder, de crueltat. Jugaran a ser grans. Pervertiran les normes o intentaran ser-hi fidels al màxim. Serà un sopar amb la carn com a plat principal. Es regarà amb vi. I tot plegat en un present que serà un futur, el lloc on totes les realitats seran encara possibles.

Crítica: Flors carnívores

21/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Ferran Baile

UN INTERESSANT LABORATORI TEATRAL

Aquest espectacle neix del laboratori artístic de la Sala Atrium. És la tercera proposta del Atriumlab, que ara viatja per d´altres sales i en concret la podeu veure aquest dies al Teatre Tantarantana, fins el 3 de gener, dins d´un cicle dedicat a “l´off de la jove dramatúrgia catalana”, als joves creadors.

Tres noies molt joves decideixen protagonitzar un joc de rol sense límits (elles seran tres homes i pensaran i actuaran com ells). El joc aflora les seves pors i complexes i acaba per atrapar-les perversament com una tela d´aranya de la que no poden desfer-se, malgrat les terribles conseqüències.

Un text complex que avança en cercles i que tot i que et descol.loca per moments acaba interessant-te de nou. En gran part el mèrit de l´atracció pel que està passant i pel que s´intueix que pot passar, bé donat per la magnífica interpretació de les tres actrius, d´una frescor i intensitat notable, d´una  molt acurada direcció i d´una concepció escenogràfica sorprenent. Tot junt  aconsegueix crear-te una creixent angoixa, des de la música que sona, com qui no vol la cosa, a l´entrar al teatre.

La periodista i dramaturga Anna Ricart (Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas, estrenada per la Companyia Obskené y premiada al Festival d´Almagro), firma el text. La direcció és de Marc Chornet (Carmela, Lilí, Amanda, destacat musical estrenat a la Sala Atrium). L´escenografia, aquesta mena de bugaderia abandonada. amb una sola i freda taula central i unes cadires, és de Laura Clos-Closca (La dona vinguda del futur al TNC i Pastorets-Tricicle al Poliorama).

Les joves actrius són Clara de Ramón (que varem descobrir a Agost al TNC i que desprès hem pogut veure a la sèrie Kubala, Moreno i Manchón), Alba José (diversos muntatges amb Teatre Kaddish i treballs en cinema i publicitat) i Claudia Benito (co-protagonista amb Jordi Boixaderas i sota la direcció de Xavier Albertí, a Com dir-ho. Estrenat al Teatre Almería).

Totes elles i ell, tenen en comú l´haver estudiat a l´Institut del Teatre i la connexió amb a la Sala Atrium. Un conjunt de joves creadors amb força talent als que cal seguir de prop..

Vaig veure l´espectacle acompanyat de la meva filla adolescent de 16 anys, que va quedar vivament impressionada : “m´he sentit molt identificada en diversos moments de l´obra. Descriu molt bé el que ens passa als adolescents”. Confesso que va entendre i viure amb més intensitat el muntatge que jo mateix, que vaig perdrem en alguns moments. La conversa posterior que varem tenir va ser molt enriquidora.

Un espectacle força recomanable pels espectadors als que els hi agradi arriscar i conèixer noves formes d´enfoc de la dramatúrgia literària i escenica i descubrir nous talents de l´escena catalana.