UN
INTERESSANT LABORATORI TEATRAL

Aquest espectacle neix del laboratori artístic de la
Sala Atrium. És la tercera proposta del Atriumlab, que ara viatja per d´altres
sales i en concret la podeu veure aquest dies al Teatre Tantarantana, fins el 3
de gener, dins d´un cicle dedicat a “l´off
de la jove dramatúrgia catalana”, als joves creadors.

Tres noies molt joves decideixen protagonitzar un
joc de rol sense límits (elles seran tres homes i pensaran i actuaran com ells).
El joc aflora les seves pors i complexes i acaba per atrapar-les perversament
com una tela d´aranya de la que no poden desfer-se, malgrat les terribles
conseqüències.

Un text complex que avança en cercles i que tot i
que et descol.loca per moments acaba interessant-te de nou. En gran part el
mèrit de l´atracció pel que està passant i pel que s´intueix que pot passar, bé
donat per la magnífica interpretació de les tres actrius, d´una frescor i
intensitat notable, d´una  molt acurada direcció
i d´una concepció escenogràfica sorprenent. Tot junt  aconsegueix crear-te una creixent angoixa, des
de la música que sona, com qui no vol la cosa, a l´entrar al teatre.

La periodista i dramaturga Anna Ricart (Fuenteovejuna, breve tratado sobre las
ovejas domésticas, estrenada per la Companyia Obskené y premiada al
Festival d´Almagro), firma el text. La direcció és de Marc Chornet (Carmela, Lilí, Amanda, destacat musical
estrenat a la Sala Atrium). L´escenografia, aquesta mena de bugaderia
abandonada. amb una sola i freda taula central i unes cadires, és de Laura Clos-Closca
(La dona vinguda del futur al TNC i Pastorets-Tricicle al Poliorama).

Les joves actrius són Clara de Ramón (que varem descobrir
a Agost al TNC i que desprès hem
pogut veure a la sèrie Kubala, Moreno i
Manchón), Alba José (diversos muntatges amb Teatre Kaddish i treballs en
cinema i publicitat) i Claudia Benito (co-protagonista amb Jordi Boixaderas i
sota la direcció de Xavier Albertí, a Com
dir-ho. Estrenat al Teatre Almería).

Totes elles i ell, tenen en comú l´haver estudiat a
l´Institut del Teatre i la connexió amb a la Sala Atrium. Un conjunt de joves creadors
amb força talent als que cal seguir de prop..

Vaig veure l´espectacle acompanyat de la meva filla
adolescent de 16 anys, que va quedar vivament impressionada : “m´he sentit molt identificada en diversos
moments de l´obra. Descriu molt bé el que ens passa als adolescents”. Confesso
que va entendre i viure amb més intensitat el muntatge que jo mateix, que vaig
perdrem en alguns moments. La conversa posterior que varem tenir va ser molt
enriquidora.

Un espectacle força recomanable pels espectadors als
que els hi agradi arriscar i conèixer noves formes d´enfoc de la dramatúrgia
literària i escenica i descubrir nous talents de l´escena catalana.