Antologia de Jordi Bertran

Familiar | Nous formats

informació obra



Direcció:
Teia Moner, Jordi Bertran
Escenografia:
Teia Moner, Jordi Bertran
Vestuari:
Lolín Fernández
Il·luminació:
Jordi Torrano
Adaptació:
Joan Gispert
Autoria:
Ramon Llull
Sinopsi:

Set episodis musicals, plàstics i teatrals per a marioneta componen un espectacle fascinant. El moviment, el detall insinuant i el gest orgànic produeixen un magnetisme hipnòtic. L’espectacle està dividit en set escenes. En cada una hi podem veure una marioneta que representa un personatge; uns són coneguts i universals i d’altres estan inspirats en el món del circ i del teatre. PAU CASALS amb el seu violoncel interpreta “El Cant dels OcelIs”, convertint l’esperit de la música en un homenatge a la PAU amb el colom de Picasso. DALÍ fa un discurs surrealista des de la seva mítica creació del sofà, representant els llavis de Mae West. LOUIS ARMSTRONG amb la seva trompeta i un simpàtic cor vocal interpreta una de les seves cançons més famoses: When the Saints Go Marchin’in. PEP BOU, el professor alquimista, se’ns endú cap al món màgic i fantàstic de l’efímer, creant bombolles de sabó. FAQUIR RAIXIC ens fa una demostració de les seves habilitats clavant-se agulles i fent contorsions impossibles. TOTI TIPON el pallasso amb el seu tamboret verd, aconsegueix transportar-nos al sensible món del clown on el detall més petit ens provoca una gran rialla. Finalment l’ESQUELET ROQUERO, tot sortint del seu taüt, interpreta una cançó d’ACDC, ballant entorn de la bola del món.

Crítica: Antologia de Jordi Bertran

02/10/2017

Quaranta anys d’ofici i galeria de personatges

per Jordi Jané

Jordi Bertran celebra els 40 anys de titellaire a La Sala Fènix (Riereta, 31) amb una retrospectiva d’alguns dels seus muntatges emblemàtics (Antologia, Azúcar i Poemes visuals). El cicle es pot veure de dijous a diumenge fins al 22 d’octubre.

L’artista

Inicialment músic, Jordi Bertran és un dels titellaires de fil que va aprendre l’ofici entre el ‘Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal’ i el ‘Col·lectiu d'Animació de Barcelona’. Forma part de la generació d’artistes que a la segona meitat dels 70 creaven i rodaven espectacles pels carrers i places de Barcelona, on trobaven un públic que, com ells, anhelava sortir de la grisor de la dictadura franquista. Aquesta generació de marionetistes (amb noms com Carles Cañellas ‘Rocamora’, Toni Zafra, Pep Gómez, Teia Moner, La Fanfarra, Teo Escarpa i Josep Ventura ‘Silvestre’, entre d’altres) va agafar el relleu generacional de l’austríaca Herta Frankel, que a la dècada dels 60 havia divulgat l’art de la marioneta als programes infantils de TVE emesos en directe des dels estudis de Montjuïc. Uns i altres havien rebut, directament o indirectament, el mestratge de l’investigador, constructor i pedagog de l’art de la marioneta Harry Vernon Tozer. 

Jordi Bertran és actualment un dels nostres titellaires de fil més veterans i més internacionals. Artista multipremiat, ha actuat en una cinquantena de països i en els festivals d’arts escèniques més importants.

L’espectacle

Tot aquest bagatge individual i col·lectiu batega soterradament en aquesta Antologia, el cabaret de marionetes que ha obert i tancarà la retrospectiva. Creat ara fa trenta anys (que també hi bateguen), l’espectacle és en realitat una galeria de set personatges que, accionats per Bertran com a manipulador-actor, apareixen puntualment a buscar els seus instants de glòria davant d’un públic generacionalment transversal, per al qual ja són tan intemporals i perennes els personatges reals (Louis Armstrong, Pau Casals, Salvador Dalí i Pep Bou) com els inventats (el pallasso Toti Tipon, el faquir Raixic o l’esquelet innominat que tanca marxosament aquest singular cabaret ballant al compàs i el fíling dels ACDC. Especialment admirable per la dificultat de combinar la manipulació de la marioneta amb la creació de bombolles de sabó és l’aplaudit número del Professor Tornabous, una perfecta rèplica de la gestualitat, les rutines, les arquitectures i el clima escènic que Pep Bou aconsegueix en els seus espectacles.


Trivial