El projecte Els Malnascuts, laboratori de
creació jove de Sala Beckett, ha donat un nou fruit lluny del teatre que li
dóna recer. Perquè La Seca, al Born, és l’espai que s’ha transformat
(literalment) per acollir una proposta nascuda a la Beckett de Gràcia, de la mà
de la P14 –la companyia jove de l’alemany Volksbühne amb Rosa Luxemburg Platz–,
i que ha evolucionat fins convertir-se en un espectacle envolvent, que integra al
públic i el sorprèn en cada escena, en cada rèplica. Aquest Wohnwagen
utilitza una estètica grotesca per explicar la història d’una jove parella que
creu que l’amor podrà vèncer les seves diferències –ell i ella entenen la
felicitat de manera molt diversa– i que acabarà admetent el seu fracàs… o no?
El muntatge, dirigit per Anna Serrano i Max Grosse Majench (el jove enamorat) a
partir del text de Rémi Pradère que es va posar en escena a la Beckett fa
gairebé dos anys, compta amb dramatúrgia de Serrano i Grosse, però també de
Marc Salicrú, responsable de l’espai escènic i de les llums, i de Gerard Vidal,
autor i intèrpret de la música en directe, dos dels eixos que basteixen una inusual comèdia romàntica que amaga reflexions més sòlides i interessants de
les que a priori podríem esperar. I aquí rau la força i l’encert de Wohnwagen:
en que la seva aparent distorsió de la realitat, amb estridències puntuals i
elements d’un conte de fades postmodern, amb quadres falsament inconnexos que acaben
encaixant com peces d’un trencaclosques, serveix per vehicular una tesi –sobre el
comportament humà, les relacions sentimentals, l’amor– amb la qual estarem d’acord o no, però
que la companyia defensa amb seguretat. Caldrà seguir-los la pista.