Lluís Danés, amb la veu i les paraules d’Eduardo Galeano, la música de
Lluís Llach i l’interpretació de Manolo Alcántara, crea un cru poema
visual sobre la pobresa. La proposta és terriblement bella. Tres músics en directe ens capbussen
en la misèria de la mà de la música de Lluís Llach. Sons inquietants,
degotejos, plors, crits, udols, cops… Abans que s’aixequi el teló que
amaga l’abocador, ja hi estem
dins.

Una obra tan despietada com necessària. Què ens hem cregut???