A la programació de l’Hiroshima, cada proposta té
alguna cosa de descobriment. I a Wakefield Poole. Visiones y revisiones,
el descobriment és complet. Perquè la performance ens descobreix un
personatge, el que dóna títol a la peça, que després de passar pels Ballets
Russos de Montecarlo va deixar la dansa professional per convertir-se en cineasta
i, més concretamet, en un pioner del cinema porno gai, al qual va donar una
pàtina artística, creativa, una subtilesa exquisida sense renunciar als inserts
i altres convencions imprescindibles en el gènere.

Ens (re)descobreix Diàghilev o Nijinski, també
pioners en la seva disciplina, i el segon acte d’El llac dels cignes de
Marius Petipa i Lev Ivanov, analitzant tant la personalitat dels artistes com la
coreografia davant del públic, atent com els alumnes d’una masterclass. I en aquesta
dissecció es troben significats ocults, nous sentits i paral·lelismes gens
gratuïts entre el clàssic del ballet i Boys in the Sand (1971),
pel·lícula porno gai de culte.

Però, sobretot, els descobreix el talent de
Celeste González, ballarí i performer que converteix un plantejament a
priori escabellat en un treball delicat, interessantíssim i provocador pel fet
que ens fa observar l’art, el món, amb una mirada inquieta i sense prejudicis. Qui
hagi assistit a una sessió de Wakefield Poole. Visiones y revisiones
no podrà tornar a veure El llac dels cignes, com altres moltes
realitats,  amb els mateixos ulls.