Gran descobriment la companyia Aracaladanza que ha aterrat al Sant Andreu Teatre (SAT!) per presentar  aquesta obra que porta a escena l’obsessió de Leonardo da Vinci per volar a través de la dansa contemporània.

El geni és present en tot el muntatge, però no de forma explícita sinó gràcies a alguns dels seus objectes més mítics, com l’home de vitruvi o les ales que va construir, entre altres, a més  dels espills que ens recorden la seva escriptura a l’inrevés. Pistes intel·ligents i molt boniques en un muntatge d’il·luminació càlida igual que la música, que tot i ser composada ara expressament per Luis Miguel Cobo, en algun moment evoca tonades del Renaixement. 

La presència de l’artista que ho amara tot sense que la companyia jugui a donar lliçons ni fer pedagogia innecessària  és una de les característiques que més em va enganxar de l’obra, perquè deixa espai a la imaginació de l’espectador independentment de la seva edat. A més,  si algú del públic desconeix que l’espectacle s’inspira en Da Vinci podrà gaudir igualment  perquè…  qui no ha desitjat volar? (….)