Ideat per Ada
Vilaró i Josep Perelló, Veus entre murs és una experiència performatica molt
impactant. Es tracta d’un concert reictal amb el piano de Clara Peya i les veus de Lidia Pujol i la pròpia Vilaró. La peculiaritat del concert és el lloc on es fa: la presó de dones de Wad Ras. Així doncs, el públic de fora, privat aquest cop de la llibertat de veure, només va poder escoltar-lo amb un sistema de microfons i
altaveus. Una comuniacio sonora entre el dins i el fora que deixava la mirada fixa en el mur que separa els dos espais. 

Entre les diferents peces, es van poder sentir testimonis d’algunes preses que
explicaven com és la seva vida a la presó o què és el que més troben a faltar. Hi havia en aquest recital una invitació a la vida, a
gaudir de tos aquells privilegis que tenim com a persones lliures i que sovint ignorem. L’espectacle plantejava també, a través dels textos de Vilaró, la relativitat del bé i del mal a partir de com una mala decisió pot portar conseqüències nefastes. 

Durant el concert, alguns dels
assistents triats a sorts van poder conectar-se amb les preses a través d’una
tauleta, amb un reciclatge de l’aplicació que Perelló va idear l’any passar per l’experiment
sociològic urGENTrelacionar-se. A més, quatre persones, triades aleatoriament, van tenir l’oportunitat d’entrar a la presó i comunicar-se a través de les cabines telefòniques amb quatre de les preses. Els que es van dir en aquestes trobades es queda dintre dels murs. A fora, el que va traspassar és un cop de puny de realitat i una commoció trencadora.