Quan Txèkhov es deixava
caure pels assajos d’alguna de les seues obres s’indignava pel sentit i les interpretacions donades als seus textos. S’explica
que fins i tot va arribar a afirmar: “Jo vaig composar comèdies de
costums i Stanislavski les ha transformades en drames sentimentals”.
Segur que el mestre rus, salvant totes les distàncies temporals, no
hauria pensat el mateix de la relectura de L’oncle Vània que la
jove companyia Les Antonietes ha aixecat per al Teatre Lliure.

I no és simplement que el
muntatge hagi trobat el to a l’hora d’encabir el drama existencial
dels personatges i el patetisme còmic de les situacions, són també
les imaginatives i esquemàtiques solucions escenogràfiques,
economia comunicativa que ens recorda el brillant teatre en cru de
Veronese i que contribueix a fer surar tota la força del text. La
supressió d’alguns personatges gairebé no trenca el sentit global i
fins i tot l’obligació de doblar paper d’alguns dels actors es resol
de forma molt imaginativa, picades d’ull la platea incloses.

Les Antonietes, en
definitiva, han sabut crear un Vània fidel i respectuós i, al
mateix temps, fresc i encaixablement contemporani, una fructífera
cadena d’encerts per a una de les sorpreses de la temporada.
Imprescindible.