CRÍTIQUES

VALORACIÓ
5
Qualsevol llicència és bona si la música sona
Publicat el: 20 de setembre de 2015
CRÍTiCA: Van Gogh
Com que els dos autors i lletristes d’aquest musical són de la corda de l’humor, els deu fer gràcia que un pintor com Van Gogh, de qui es commemora el 125è aniversari de la seva mort, es tallés un tros de l’orella quan ja estava tocat per la bogeria que, sense ell saber-ho, el portaria al cim de la glòria de l’art quan ja no hi fos. El cas és que la tallada d’orella esquerra amb una navalla, segons la versió oficial, no és pas per una decisió romàntica i voluntària, com relata el musical, sinó per les baralles i els enfrontaments entre ell i el pintor Paul Gauguin, durant el breu temps que conviuen plegats a Arles, el 1888. I si bé és cert que, un cop tallada l’orella, Vincent Van Gogh la va portar a un bordell embolicat en un paper de diari i la va regalar a una prostituta de qui estava encaterinat, anomenada Rachel, la presència aquí d’aquesta geganta de la vida, anomenada Ursula Layer, hi surt també de trascantó. Però, no ens esveréssim pas. Això és un musical i els mateixos autors adverteixen que, ni que estigui basat en fets reals, la meitat de la història pot haver estat inventada. Per tant, qualsevol llicència és bona, si la música sona. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Van Gogh
TÍTOL CRÍTiCA: Van Gogh , un turment vitalista
PER: Martí Figueras

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Metamorfosi per a un monòleg recurrent
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: La capacitat expressiva de la paraula del pintor
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8