Tot comença com un amable retrat generacional de la València de principis dels 90, amb la ruta del bakalao en
ple auge i la ressaca olímpica encara espessa. De sobte, un cor anònim
irromp amb la tragèdia –”Han trobat les xiquetes”–, revelació que cau
com una llosa i ens connecta amb l’esgarrifança, amb la memòria
col·lectiva que va quedar ferida el 1992 després del descobriment del
brutal crim de les tres nenes d’Alcàsser. Els
personatges corren a veure-ho per la tele mentre el públic es prepara
per viure de nou la desgràcia transformada en peça teatral…