(…) Hi ha molt ofici en el text, sobretot de ritme en la dosificació dels conflictes i en el desenvolupament d’uns personatges ben dibuixats des dels seus respectius clixés de classe social alta. L’equilibri entre la identificació i el ridícul és molt fi. La direcció –que també corre a càrrec dels autors– aconsegueix una saborosa cocció per a tots els públics. El seu sabor no és pretensiós, però tampoc superficial, tot i que li falta una mica de pebre per no semblar tan condescendent amb el món de les teràpies miraculoses i els seus xamans.

En la contenció i malestar del seu personatge costa reconèixer Àngels Gonyalons, el dibuixa amb admirable entrega, lluny dels seus registres més habituals i amb una vis còmica remarcable. Roger Coma és el catalitzador de la trama amb la suma d’arquetips còmics, un ‘pijo’ addicte a qualsevol remei que l’allunyi de la feina. Andrea Ros i la inseguretat del seu paper tenen molta veritat i recorregut, contrapunt afinat a la construcció física ben marcada d’Abel Folk, que transmet la seguretat viril i paternalista que sedueix la resta de personatges (…)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA A ‘EL PERIÓDICO DE CATALUNYA’