• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Una teràpia integral
  • /
  • La fe i la massa, enginyosa peripècia
CRÍTIQUES
Terapiaintegral Web1 Jpg 870x580
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La fe i la massa, enginyosa peripècia

Publicat el: 2 de juny de 2022

CRÍTiCA: Una teràpia integral

Cristina Clemente i Marc Angelet han saltat de fer broma de la màgia (Lapònia) a la fe. Si en la seva anterior comèdia ridiculitzaven la creença i no creença del Papa Noel, ara s’atorguen poders de coach i d’avançar-se als esdeveniments per despullar els mecanismes d’alliberament personal. Creure és una de les forces més potents íntimes i que pot esdevenir revolucionari si convenç a una massa, a una Turba, o als tres alumnes d’aquest curs insòlit. La peripècia es produeix dins d’un Obrador d’un forn. D’un guru de la cuina, un Toni Roca (Abel Folk) experimentat en treballar l’ànim dels seus alumnes a partir d’uns informes reveladors.

La fe és com el llevat, o com la llavor d’una espiga: ha de caure en terra fèrtil, en un temps i unes condicions determinades perquè arreli i fermenti. Els tres alumnes (Àngel Gonyalons, Roger Coma i Andrea Ros) són la farina i l’aigua sobre la que es construirà aquesta faula moderna: hi ha la duresa de la crosta (per les situacions que es revelen de vanitats humanes) i el gust de la molla tova, amb uns personatges excèntrics, que sempre volen saber-ne més que els altres i, en realitat, són els mes manipulables.

Una teràpia integral no pretén fer cap denúncia de les tesis d’autoajuda. L’exposa en cru i és el públic el que decideix si és un cant a la fe o una caricatura. Són dues cares de la mateixa moneda. Qui sí que aixeca riures, són els personatges per un patetisme ridícul. El públic pot riure (i també emocionar-se, puntualment) de la poca traça en gestionar les emocions dels protagonistes. Fins, això sí, un parell de girs finals, que eleven la tensió a un grau màxim. Per ser un coach (o un mossèn, o un dramaturg) és imprescindible disposar de tenir més informació que els altres i intuir bé què depararà el futur i, per si de cas, sempre tenir una sortida honrosa per no picar-se els dits. O cremar la fornada. O deixar massa tova la comèdia. Una teràpia integral entra molt bé. Permet disfrutar d’una peçaamable i hi posa la sal suficient perquè reposi el riure i la molla guanyi densitat.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Una teràpia integral

TÍTOL CRÍTiCA: Més que un rosegò de pa

PER: Pep Vila
Pep Vilacritic69 200x200
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una recepta saborosa

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Els complexes cuits sota la costra del pa

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Fer un pa com unes hòsties

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat