Una giornata particolare

Supèrba recreació escènica de la pel·lícula d'Ettore Scola. La versió que Oriol Broggi ha fet de 'Una gionata particolare', amb la complicitat dels immensos Pablo Derqui i Clara Segura, magnifica el poder del teatre a l'hora d'expressar l'interiorisme d'històries que, com aquesta, formen part de la memòria col·lectiva. Això és el que aconsegueix aquest muntatge de la Perla 29 a la Biblioteca partint dels antecedents cinematogràfics. El record de la narració fílmica, amb l'inoblidable duel interpretatiu entre Marcello Mastroianni i SofiaLoren, no només està present en l'acció que es desenvolupa a la nau gòtica sinó que és el referencial punt de partida amb el qual juga el recent triomfador en els Premis de la Crítica per mantenir l'atmosfera del relat. La intel·ligent decisió d'utilitzar les imatges del llargmetratge en l'inici de l'espectacle ajuda a situar l'espectador en l'univers de la Roma de Mussolini, a més d'oferir un suggerent retrat del cosmos familiar en què es mou una mestressa de casa i mare de sis fills casada amb un feixista que la menysprea. La precisa exposició que el film fa d'aquest ambient el dia en què tots menys la protagonista es preparen per assistir a la manifestació de benvinguda a Hitler, permet focalitzar després molt millor que a la cinta l'intimisme de la posterior i a priori inimaginable trobada d'ella amb el seu ideologica i culturalment oposat veí. L'aparició de Clara Segura (Antonietta) prenent el relleu en escena de l'actuació de Sofia Loren en el film està tan ben resolt i sembla tan natural que el públic l'assimila com el necessari element de continuïtat. Sola davant les seves cavil·lacions i allunyada del fervor regnant, acabarà topant amb l'altre marginat de la 'festa'. És el seu veí Gabriele (Pablo Derqui), un locutor de ràdio acomiadat per ser homosexual i per les seves idees contràries al règim que viu també un moment sentimentalment difícil. Són dos personatges molt diferents, però que durant unes hores comparteixen sentiments i emocions alhora que s'alliberen de l'opressió regnant. La posada en escena eleva els matisos del relat. La mirada d'aquest viatge cap a l'interior dels personatges, recolzada en eficaços recursos sonors i musicals, és la que dóna un especial vol a aquesta producció. És excel·lent l'ambientació del terrat on Antonietta penja la roba, amb la sempre censora vigilància de la portera (Màrcia Cisteró). Escenes tan quotidianes com les que es desenvolupen a la cuina, on es prepara un aromàtic café o es cou en temps real una truita, no són sinó mostres d'un precís i preciós detallisme. I quan cal posar la carn a la graella apareix la força i convicció dels protagonistes. És el cas de la creïble coreografia sexual d’un dels fets culminants de la trobada i del pasatje de la sonora bufetada que ella li propina a ell en un moment de l'acció. L'actuació de la parella, ben complementada per la de Cisteró, és de nota. Segura, molt en la línia dramàtica del seu rol a 'La rosa tatuada', construeix un personatge que hagués signat qualsevol diva del neorrealisme italià. Domina el tempo, el gest i la dicció com ningú i els seus silencis i mirades no poden ser més expressius. Derqui compon la seva actuació més complerta. Ningú diria que ell que no és el veritable Gabriele. I és que la interpretació ratlla la perfecció pel seu naturalisme. Aquí Derqui no fa de Derqui, sinó que és l'encarnació mateixa de la seu turmentat personatge. Una cita imprescindible per als amants de bon teatre.

Diuen que al cinema... tot era bonic. Però amb motiu d'aquesta sensible versió teatral de la pel·lícula d'Ettore Scola es pot dir igualment que, al teatre, també tot pot ser bonic. El director Oriol Broggi i La Perla 29 no han volgut amagar ni renunciar a l'origen cinematogràfic d''Una giornata particolare' i la introducció de l'obra per als espectadors de la Biblioteca de Catalunya passa a la gran pantalla, amb la projecció d'un dels primers tràilers de la mítica pel·lícula, ambientada a la Roma del 1938, amb Mussolini salivejant el feixisme i amb la visita d'Adolf Hitler, rebut per les masses populars uniformades amb camisa negra. (...)La història d''Una giornata particolare' és la de dues persones que viuen el present amb la conformitat i la desesperació a parts iguals. Antonietta, enlluernada pel Duce, insatisfeta amb el marit que treballa pel règim i que passa l'estona amb dones fora de casa, mentre ella parla sola amb el petit ocell que s'escapa de la gàbia i va a parar al pis de Gabriele. Ell, el locutor proscrit, amb el telèfon de cordó negre com a únic contacte amb l'amic que perdrà quan hagi de deixar Roma, desterrat pel feixisme. Entremig, com una ombra tenebrosa vigilant, la portera de l'edifici, amb l'actriu Màrcia Cisteró, a la cadira de boga, fent punt de mitja, i la vella ràdio al costat, entre el xafardeig, l'advertència de qui avisa no és traïdor i les enreonies sobre l'excèntric veí de qui no se sap bo i res. I, com a paisatge ambiental, l'edifici amb el pati de veïns, el terrat amb l'estesa de llençols i roba blanca, el cossi de la bugada i les meravelloses vistes que hi fa veure Gabriele sobre la Roma amorosida pel sol d'entrada d'estiu, ni que pels altaveus ressonin els brams del feixisme a la llunyania.'Una giornata particolare' xucla tant l'atenció dels espectadors que sembla que sigui una obra sense paraules, com aquelles pel·lícules de cinema mut. Però les paraules hi són. Matisades. Les imprescindibles. Deixant que siguin els gestos, les mirades i els silencis els que continuïn parlant per ells dos, o per ells tres, perquè els mateixos gestos, les mateixes mirades i els mateixos silencis, caracteritzen també el personatge de la portera. (...)A dins, Antonietta i Gabriele es prenen i es donen l'un a l'altre. Es redescobreixen i es confessen. I Antonietta viu la seva giornata particolare que la remourà per sempre. Ni ella ni ell tornaran a ser els mateixos, ni que la seva vivència de la giornata, lluny de la massa popular uniformada, els pugui canviar el destí: "Això que hem fet no canvia res, Antonietta", li diu Gabriele després de fer l'amor sobre la taula del menjador. (...)

Una jornada especial uneix una mare de família convencional amb un homosexual marginat pel règim de Mussolini. Tot un món se'ns desvetlla a partir de dos personatges apartats del context general d'una festa de rebuda de Hitler, que, per motius diferents els hi és aliena. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Poques vegades surto emocionada del teatre, poques vegades veiem coses potents, capaces de colpir-nos i admirar-nos a la vegada, poques vegades penso que he vist un gran espectacle. Però ahir, després d'assistir a l'estrena de "Una giornata particolare” em sentia emocionada, contenta, feliç com quan ets jove i descobreixes el miracle del bon teatre. I sóc gran i he viscut moltes grans estrenes però aquesta "giornata” que ens regalen Oriol Broggi amb la Perla29 i amb Clara Segura i Pablo Derqui, em sembla fer part d'aquests miracles del bon teatre.En el record d'alguns, hi ha la pel·lícula d'Ettore Scola, de l'any 1977 amb els meravellosos Marcello Mastroiani i Sofia Loren. Altres potser la van veure a Barcelona, al teatre Poliorama, l'any 1984, amb l'estimada Anna Lizaran i el gran Josep Maria Flotats.L'obra és una joia que cuida i sintetitza tots els detalls d'una època a partir d'una jornada especial a Roma, quan arriba el Führer, Hitler, i tot el feixisme del poble, va amb Mussolini a rebre'l. Una dona, mare de sis fills, té massa feina domèstica i s'ha de quedar a casa. Se li escapa un ocellet que va a parar a casa d'un veí que tampoc no ha anat a la manifestació per altres motius, perquè a ell, a la seva feina l'han maltractat i acomiadat per ser homosexual. Ells dos viuen una jornada de descobertes, de sensibilitat, de delicadesa, d'un amor capaç de suggerir sexualitat.Tot un món se'ns desvetlla a partir de dos personatges apartats del context general d'una festa que, per motius diferents els hi és aliena. I aquí, el que és fonamental és la finor de tot el que rebem, dels sentiments i les emocions que se'ns manifesten d'una manera senzilla i bella. La referència es la pel·lícula, de la qual veiem un primer fragment que deixa pas a Clara Segura, de qui  cada vegada ens admira més la seva subtilesa capaç també de la força més gran; i a Pablo Derqui que fa menys temps que l'hem descobert i que acull amb extraordinària habilitat el repte de la diferència, del rebuig del feixisme, i també, de la seva subtilesa que s'uneix a l'homosexualitat. I en una jornada molt especial, ambdós descobreixen vessants de l'amor i de la sexualitat, íntimes, particulars, diferents.Marcia Cisteró dóna un breu però molt significatiu contrapunt... No puc dir la durada de l'espectacle, sí puc dir que se'm va fer curt, suau, agradable....El recomano sense limitacions. I, potser hauria de dir també que agraeixo a Oriol Broggi la seva trajectòria com a gran creador i director escènic. Recordo  el recent "L'Orfe del clan dels Zhao", recordo i agraeixo que ens hagi fet conèixer aquí a Wajdi Mouawad i part de la seva darrera tetralogia, recordo que ens va mostrar una petita joia de Stefan Zweig a la Beckett, quan encara no existia la Biblioteca com espai teatral i fins i tot podria, sense poder dir la data, citar el primer espectacle que va dirigir a la Cuina de l'Institut del Teatre: "Els fusells de la mare Carrà" de Brecht....potser ho dic només perquè consti.En tot cas, "Una giornata particolare" amb Pablo Derqui i Clara Segura, dirigida per Broggi i amb un equip artístic i tècnic magnífic, és un grandíssim espectacle.