• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Un mosquit petit
  • /
  • Preciós treball de text, per la intriga, i de mirades per l’emoció que es guarden
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Preciós treball de text, per la intriga, i de mirades per l’emoció que es guarden

Publicat el: 20 de març de 2014

CRÍTiCA: Un mosquit petit

Va néixer com una mena de lectura dramatitzada al TNC. Ara s’està al Teatre Almeria. Reuneix bona part dels ingredients imprescindibles per atrapar l’espectador. Hi ha una intriga latent perquè parteix d’un fet possible però gens habitual (un senyor entra a casa d’una noia portant  uines pastes del forn i demanant-li només cinc minuts de conversa; ell la coneix però ella, gens.) Hi ha l’a ironia en la justa mesura que apareix quasi desafioant quan ell es descorda la jaqueta i s’asseu i demana aigua. Ja es veu quye aquest home s’hi vool estar més estona, que hii  ha alguna idea que el remou però no l’ensenya. Pep Cruz és aquest home mesurat, contingut, atent de mans grans i que, a vegades no se sap si volent o no, s’entrabanca. 

L’obra també té molta emoció. Perquè a mesura que es va revelant el cas es va dedeuint qui és el tercer personatge. Com és aquest tercer personatge. Un auxiliar administratiu d’ampli somriure i que es fixa de coses que els altres no veuen, com dels clotets que se li fan a les galtes quan ella, la Raquel, somriu. Si el text va servint la informació a comptagotes el que permet degustyar molt millor les textures de la trama, els personatges ensenyen molt des de les severs mirades i els seus somrriures, o no. Anna Ycobalzeta és la noia que parla poc però explica molt. Que pretén demostrar una amabilitat i una seguretat que es pot trencar si s’és atent a la seva mirtada. La Raquel també és amiga de fixar-se en les petites coses. I en això coincideix amb el Toni (Isaac Alcayde) un bombó de paper que l’actor sap presentar. Molt bon treball. Queden pocs dies de fiuncions a l’Almeria. Ja cal trobar una segona estada o que pugui fer gira. Perquè la sala era plena i va soetir molt satisfeta pels grams d’humor, les gotes d’intriga i el vent arrauxat d’emocions.

La rèplica fiinal és clau. Significa un nou pas en la vida de tots tres. Si fins llavors, el repte era poder afrontar tots els reptes, ara ve la maduresa en què el dubte demostra que és igual de capaç però també que pren consciència de la responsabilitat. Rodó. 

CRÍTIQUES RELACIONADES / Un mosquit petit

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat