Un matrimoni urbanita de mitja edat sense fills decideix anar a passar un cap de setmana romàntic a un mas rural perdut entre muntanyes (“al cul del món”, diu el marit, “sense cobertura, per fer-lo més autèntic”, li comunica ella).

En arribar la porta es oberta i no hi ha ningú els rebi. Finalment apareix una dona malcarada, mal vestida que més sembla una bruixa maligne d´un conte que una altra cosa. El tracte es lluny del que esperaven la parella, gens amable i acusant-los de menysprear a la gent que viu en zones rurals. L´arribada del marit, precedida per uns udols esfereïdors es encara pitjor i els crea un clima de terror en la parella que vol fugir d´immediat…però el cotxe no funciona.

No desvetllarem el que passa a continuació per que es un continu d´ensurts suportables, sorpreses i efectes especials. La matança de Texas y Bitelchus, inclús el drama psicològic noruec d´alta muntanya Fuerza mayor, estan entre les continues clucades d´ull de l´obra, . Una comèdia menor, un passatemps, que aconsegueix els seus objectius d´entretenir, sense més, durant hora i mitja, especialment gràcies als interpretes. Altre aspecte interessant es la utilització de diversos girs dialectals del català.

Uns intèrprets que s´ho passen molt be

Mireia Portas, es una actriu que domina els matisos de la comèdia, i està ben secundada per un Iban Labanda, que en aquesta ocasió ni canta ni balla. Ells son el matrimoni. L´Anna Guell i en Lluis Villanueva, son els intrigants i malèfics habitants de la casa, als qui s’afegeix el jove Joel Cojal (Jo mai mai, Napalm al cor), actor de físic impressionant i atemoridor. Els tres son els que millor s´ho passen fent de dolents, molt dolents, quan toca i de no tan dolents, també quan toca. , .  

Jordi Galcerán y Sergi Belbel, duet d´èxit

Jordi Galcerán (Barcelona, 1964) i Sergi Belbel, autor i director, repeteixen, i en el mateix teatre on van estrenar Fitzroy (2022), amb la muntanya novament com a font d´inspiració.

Molt mes en la linea de comèdia lleugera com Cancún (2007) i Burundanga el final de una banda (2010). Lluny del seus premiats èxits, Paraules encadenades (1995), Dakota (1995), El método Gronhölm (2004) i  El crèdit (2013),

Jordi Galcerán, també ha estat guionista de Nissaga de poder i de la pel.lícula Fràgils, de Jaume Balagueró i traductor i adaptador d´obres de Goldoni, Neil Simon, Nikolai Gògol, Ben Hecht, entre d´altres.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963), es autor, director i traductor. Ha escrit prop de 30 obres, entre les que destaquen, totes elles premiades: Caleidoscopis i fars d´avui (1985), Dins la seva memòria (1987), Elsa Schneider (1987) i Caricies (1991) i Forasters (2005), portades al cinema per Ventura Pons. El 2011, va signar el guio de la premiada pel·lícula Eva. El 2022, va aconseguir el premi Sant Jordi de novel.la, per Morir-ne disset.

Text: [email protected]