Pocs dies després de la presa del Capitoli pels partidaris de Trump i en la plena efervescència del teatre verbatim en els nostres escenaris, Mos Maiorum ens presenta una peça que s’aparta una mica de les seves dues primeres produccions (Mos Maiorum i Gentry). Sense abandonar el teatre polític, sinó abocant-s’hi de ple, Turba no és tant un recull de testimonis com un qüestionament dels elements necessaris per dur a terme una revolta que esdevingui una revolució. Aquest és el punt de partida per abordar un tema extremadament complex. S’ha de reconèixer la valentia en voler aixecar un espectacle al voltant d’una qüestió amb tantes arestes -algunes llefiscoses i altres feridores. Per dur a terme la seva aproximació, la jove companyia s’ha documentat sobre processos revolucionaris molt diferents. També ha recollit les veus de persones, més o menys mediàtiques, entre les que identifiquem clarament la de l’antropòleg Manuel Delgado, la de la filòsofa Marina Garcés i la del també filòsof Gonçal Mayos. Potser l’amplitud del ventall, pel que fa als referents, fa perdre l’enfocament, tot i que hem de valorar la tria preferent de dones com Angela Davis, Ulrike Meinhof o Frederica Montseny. Els de Mos maiorum comparteixen amb un públic proper i convençut les seves inquietuds. Ho fan amb un llenguatge escènic sobri, on la paraula té un paper hegemònic, acompanyada de la música i d’un espai sonor creat des de l’escenari. Fugen del recurs a la imatge per retornar el poder a la paraula; això no obstant, l’aparició de l’esperit d’Ulrike Meinhof té una plasmació escènica impactant. A escena, tan sols una taula de so ens pot acostar a la idea d’estudi radiofònic canviant i obert. L’espectacle és clar, directe i el seu discurs està desproveït de qualsevol gravetat o solemnitat. Es posa en joc un humor irònic que rau en les moltes contradiccions de la nostra societat hiperconnectada i «sobreinformada»; en com, per exemple, en pot resultar de desmobilitzador «l’activisme de sofà» que sovint practiquem clicant un like o sumant-nos a manifestos i reivindicacions des del nostre smart phone 5G. Mentrestant, la retòrica populista que apel·la directament a les emocions primàries, guanya dia a dia més acòlits. Queda, malgrat tot, un gustet amarg incapaç de regirar l’estómac més sensible.