CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Una dansa precisa, energèctica, per a un gran àmbit de públic
Publicat el: 8 de juliol de 2019
CRÍTiCA: Tres coreografies
Ballet BC ha debutat a Barcelona amb un programa molt ben equilibrat: Bedroom folk es caracteritza per l’elegància, amb una composició coral pautada amb un tiralínies i amb una dansa inquieta però sense contacte. Uns moviments abstractes amplis, partint de la verticalitat de la dansa més clàssica però amb un joc de llums i un univers musical molt suggerent; To this day transmet la celebració dels 10 anys d’Emily Molnar com a directora de la companyia a través d’un vestuari colorista, una música que evoca a Jimmy Hendrix, i un moviment que patina de banda a banda de l’espai, donant breus instants a la intensitat però amb un ritme trepidant i uns cossos que aguanten l’equilibri i mantenen la precisió, mentre van accedint als exercicis de terra i contactant puntualment entre els ballarins; Finalment Sollo Echo torna a un vestuari auster (tem mateix tall per a homes i per dones) amb uns moviments que s’alternen entre ells i elles, indistintament. Una peça de contrast, amb molta més coreografia horitzontal, utilitzant e, terra i propiciant el contacte entre els ballarins, fins a arribar a l’extrem de trepitjar-se les espatlles, sense fer-se mal com un pas més de la peça. La intensitat dels intèrprets també va in crescendo, coreografia a coreografia. Del treball nítid i neutre, a uns moviments, acompassats, que alternen solos, duets i corals ik que van agafant intenció i punts de teatralitat evident, sense deixar mai de controlar cada múscul del cos.
Ballet BC ha respost perfectament als espectacles de nit de l’Amfiteatre Grec: que siguin vistosos per a gaudi d’un ampli segment de públic.Els que coneixen la dansa, disfruten del seu preciosisme i de les formes que transiten des de les passes de ballet a la més contemporània. Els que no en coneixen tant, atrets per un joc de llum, un epsai sonor implacable i per una precisió, elasticitat i fortalesa, que estan ja a mig camí de la companyia de circ, Sense fer salts mortals el seu domini del cos i el moviment és comparable al domini de l’acrobàcia.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Tres coreografies
TÍTOL CRÍTiCA: Febre cinètica
PER: Clàudia Brufau

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una nit per recordar
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Competence without integrity
PER: Alx Phillips

VALORACiÓ
6