Un important teatre
(el Lliure), li fa l´ encàrrec de muntar un espectacle de creació al jove i
brillant actor Oriol Pla. Carta
blanca per elegir el tema. L´Oriol desprès de pensar-s´ho be, va decidir (i
encerta), que el millor tema que podia trobar és partint de la seva experiència
vital i treballant amb la seva familia (“el
món de referents, per entendre´m a mi mateix”). Ficció i realitat, realitat
ficcionada, es troben en un apassionant espectacle que segueix el seu propi procés
de creació des de que el fill els hi proposa als pares i la seva germana el fet
de la creació d´un espectacle. Un espectacle, que no pot ser sols una pluja d´ idees,
si no “que aquest espectacle s´ha d´acabar”,
polir, conformar i estrenar en data concreta. Dins d´un clima exaltat d´il.lusió
col.lectiva, tots aporten idees i volen dir i fer la seva. Els pares des de la
seva llarga experiència professional treballant al carrer i a les places, i amb
molt enginy i medis limitats. La filla immersa en plena rebel.lia, trencant amb
tot, des d´un punt de vista llibertari i antisistema. El fill intentant reconduir
el caos i donar-li, ordre, disciplina, rumb i ofici acadèmic.

El resultat és una
autèntica joia, un espectacle que ja des d´ara esdevé un clàssic contemporani.  Un espectacle que transparenta l´amor al fet
teatral, que combina gèneres diversos (teatre de text, mim, clown, teatre orgànic,
circ, música, commedia dell´arte..). Un homenatge extraordinari al món dels
còmics i a la passió creativa. Partint d´aquesta família real, de grans i
vocacionals artistes (els Pla-Solina), ens ofereix una mirada als problemes generacionals
de tota família, a la dificultat tantes vegades de comunicar-se, a la dificultat
tantes vegades de comprendre l´opinió de l´altre, d´acceptar la discrepància,
de l´acceptació dels canvis de gustos del públic, del pas del temps, de
l´acceptació de la vellessa i de la mort.

Un espectacle
que està ple d´ escenes i moments memorables, genials. El primer tot just
comença l´espectacle amb el ballet-mímic, elèctric a ritme d´apoteosi pianística,
en que l´Oriol Pla,  es fa un trepidant auto-anàlisi
psicològic de la seva curta, però intensa trajectòria. Plantejant-se el risc de
l´èxit, de la fama.  Hom pot veure
reflexes de Marcel Marceau, Pierre Etaix, Jekyll i Hyde i Michael Jackson. L´interpretació
per part de Quimet Pla del famòs monòleg de Hamlet,
partint d´un ou i tot fent una truita fins que acaba en un suculent entrepà de
truita amb pa en tomàquet (“ser un ou o no
ho ser”). L´hilarant recitat de la popular poesia còmica “En un castello perduto entre bosques i
jardinos..” per part d´en Quimet i la Nuria, en el millor estil
clownesc-joglaresc.  L´escena de l´acceptació
de la mort, el joc extraordinari de taules en moviment i diàlegs creats desprès
de la marxa del pare de família. Aquest trencament de la síndria (permanentment
present i preciosa metàfora de les culpes, els orgulls i prejudicis que tots
portem carregant al damunt), que allibera i a l´hora li dona sentit a l´esforç
(no ja èxit sense sofriment), l´apunt
de cercavila amb saxo de la mare, el joc dalt del trapezi de la filla, el nu rebel
i trencador (senzillament per trencar, sense més), el canó del general Bum Bum
de la companyia  Tot Terreny on es van
començar a foguejar els joveníssims Diana i Oriol…

Un espectacle
que esdevé còmic, hilarant en molts moments, trist i fins i tot tràgic i pel
damunt de tot poètic, vital, esperançador i il.lusionant. Un espectacle on es
transparenten els alés del Godot de Beckett, el món de Fellini, el món desbaratat
del germans Marx i Chaplin, molt Chaplin (el de Charlot i especialment el de Candilejas).  

En cada
representació tot el públic posat en peu ovaciona reiteradament a la família
Pla. No és per menys.

Agraïda genuflexió
i gran Chapeau per aquesta obra
mestre, que mereix tornar al Lliure la pròxima temporada i recórrer els
principals escenaris de Catalunya (i de ser traduïda al castellà, doncs per
tota Espanya).  

Travy és un espectacle exquisida, llarga i meticulosament treballat, que ha
dirigit de forma extraordinària l´Oriol
Pla Solina, ajudant-se de la dramatúrgia conjunta am Pau Matas Nogué (que també es fa càrrec del so), i de l´ajut de
col.laboradors habituals com Silvia Delagneau
(escenografía i vestuari), Ramón Rius (il.luminació), Jordi Samper (ajudant de dirección),
Jordi Oriol (col.laboració en dramatúrgia). Oriol Nogués (ajudant
d´escenografia i vestuari), Neus Nogué Serrano (asessora lingïstica), Laia
Durán (asessora de moviment)

i a més
interpretant conjuntament amb la seva familia, Quimet Pla, Núria Solina
i Diana Pla.  

Nota al peu :  D´on ve el nom de Travy?….doncs de la
familia Travy (potser “Travesura”),
inventada pels nens Diana i Oriol quan jugaven a fer teatre.

text : [email protected]