Us ho vau passar força bé amb “Tu digues que l’estimes”, l’anterior comèdia d’Ivan Campillo estrenada ara fa un any en aquest mateix  escenari?  La fórmula, és la mateixa. I amb una mica de sort (que,per descomptat, li desitgem), el teatre estarà igual de ple:  de fet, els primers dies de representació estan resultant tot un èxit. Però el cert és que els resultats, es situen notablement per sota que els d’aquell simpàtic divertiment , sense pretensions, però amb un grapat de moments resolts amb prou gràcia. i portat tota l’estona a bon ritme. Campillo, ha reciclat una obra anterior seva  que potser vau veure al seu moment al Versus Teatre amb el títol de “Sitcom”: una obra que, ja posats, potser hagués sigut millor no molestar-se en reciclar, o , posats a fer-ho, reciclar la  molt més del que ho ha fet. Tal i com li ha quedat, el divertiment es fa sovint massa feixuc i reiteratiu, les situacions  desborden tòpic i s’allarguen  de tal manera que acaben resultant l’antítesi rítmica d’aquestes “sitcom” a les qual es pretén evocar, i els actors li posen tantes ganes a això de fer-nos riure que acaben  caient tot sovint en el pur histrionisme.