Aquesta nova versió del Tirant lo Blanc que acaba d’estrena el Teatre Nacional de Catalunya és, per damunt de tot, una obra amb valors afegits. Perquè, a més de versionar la novel·la de Joanot Martorell, es tracta del segon espectacle de la Jove Companyia del TNC, una plataforma creada per aquesta institució i per l’Institut del Teatre per donar una oportunitat laboral a joves graduats i, a la vegada, aprofundir en el repertori teatral autòcton i en les maneres escèniques pròpies. Tot plegat, a més, amb una clara orientació divulgadora perquè el muntatge es dirigeix, en primera instància, al public jove que acudirà a les funcions escolars previstes, mentre el el public convencional només disposarà de passis de cap de setmana. 

Fins aquí tot molt bé. El problema és que tanta bona intenció topa amb la crua realitat d’un espectacle que, més que viatjar al text cavalleresc de Martorell, mena al teatre dels anys 70. Dit d’una altra manera: una proposta completament superada, plena de gratuïtats que només es pot salvar per l’energia que hi aboquen els actors i per algun que altre aspecte com el vestuari de Maria Albadalejo i Carlota Ricart. Fora d’això, res més. Bé, sí: un conjunt de despropòsits entrelligats amb recursos impropis de l’escena actual fruit d’una direcció, de Pere Planella, completament arbitrària. Un càsting que no s’entén, un joc d’actrius encarnant personatges masculins sense justificació dramatúrgica, una escenografia innecessària, una banda sonora (interpretada pels propis actors) que més aviat fa vergonyeta aliena… 

En fi, que totes els objectius es queden al dossier de premsa. Perquè, en el món real, aquest Tirant ni fa justícia a Joanot Martorell, ni fa brillar els nous graduats de l’Institut del Teatre per facilitar-los un pont cap a l’escena professional. I el pitjor de tot és que els escolars que hi assisteixin s’emportaran una imatge del teatre català i dels clàssics autòctons que no es correspon, en absolut, amb la realitat. Pel bé de tots, començant pel del Teatre Nacional, esperem que hi vulguin tornar.