Si en temps de Shakespeare, els que pujaven a l’escenari eren tots homes, ni que haguessin de fer papers de dones, no ha d’estranyar ara que, la jove companyia del Teatre Nacional de Catalunya (ITNC – Jove Companyia) estigui formada en aquesta temporada en un 99,99% només per actrius, ni que facin papers d’homes. L’única excepció, en aquest cas, és la de l’actor Enric Cambray, que fa el paper protagonista, el del jove cavaller Tirant lo Blanc de Roca Salada. (…)

El cert és que totes les actrius i l’actor del repartiment del muntatge no debuten ara als escenaris amb aquest espectacle. Algunes d’elles, i ell també, ja han format part d’altres espectacles teatrals i d’iniciatives i grups d’última fornada. Arriben, doncs, a ‘Tirant lo Blanc’ amb un bagatge enriquidor que és beneficiós per a l’actual espectacle i que, darrere d’una proposta jove, reflecteix el pòsit d’una bona experiència professional. (…)

La interpretació dels nou integrants del repartiment és molt ajustada, cadascuna en el seu paper. El muntatge se centra en l’episodi de Tirant a Constantinoble i en l’apartat de la novel·la que es fa més atractiva per als espectadors joves, la relació amorosa del mateix Tirant amb Carmesina i les relacions de caràcter romàntic que s’estableixen entre Diafebus, Plaerdemavida, Estefania, a més de la relació adúltera de l’Emperadriu amb Hipòlit, i de les males arts i l’enveja de la Vídua Reposada, enamorada secretament de Tirant. (…)