El feminisme que proposa Teoria King Kong passa per sobre del gènere. Deixa de ser només una demanda per equilibrar els drets i deures (socials i a la llar) entre homes i dones. No vol ser una arma de defensa de les dones davant la violència i abús enquistat del patriarcat. En realitat, fuig dels eslògans i de les reds flags, de la moral benintencionada i de creure en una societat ideal, empàtica i solidària. És un feminisme que involucra els homes i les dones. Cadascú amb les seves pors, debilitats i imperfeccions. Apel·la, doncs, a una revolució molt més estructural que estètica.

L’actriu Maria Pau Pigem absorbeix i escup les paraules de Virginie Despentes. Amb la radicalitat d’un cop de martell. Coincideix amb la denúncia d’una censura hipòcrita (com Susanna Barranco a V7: L’art de silenciar). Se sap provocadora com Juana Dolores a Hit me If I’m pretty. També Prima facie planteja una mirada al feminisme angulosa, que posa l’advocada davant d’un terrible mirall.

La directora Isis Martín forma part de La Virgueria, una companyia que ha utilitzat el teatre com a camp de recerca, de documental exposat. Ho van fer amb el negoci de les armes (El pes del plom) o sobre el tabú de la sexualitat (La punta de l’iceberg). Ara, el treball és posar ànima a l’assaig de Despentes. I es resol amb un espai sonor que reverbera els cops al pladur (sota les llambordes, sempre hi haurà sorra o platja) i amb unes llums mínimes que apunten el perfil del cos sobre un fons blanc.

A Fem (La llista de Lourdes) es reivindicava amb major presència d’artistes femenines als museus, superant el rol de fer de models. Les Guerrilla girls és disfressaven amb una màscara de goril·la i, mitges per mantenir l’anonimat en aquestes performances reivindicatives. Pigem/Despentes, a cara descoberta, vesteix una licra de cos sencer per explicar la seva època de prostituta però també la seva nafra a causa d’una violació col·lectiva. Despentes defensa una sexualitat menys restrictiva a la moral, sempre acordada entre les parts implicades.

A l’assaig hi ha un cant valent, que demana una autoritat moral i autocrítica potent. Que no es limiti a manaments preconcebuts. La dificultat és com aconseguir aquesta maduresa social en una dinàmica d’infantilitzar els pares i de convertir la canalla en preadolescents absorbides per la imatge que projecten des dels 10 anys (Bèsties, dels Sixto Paz en feia un retrat esperpèntic; El missioner de La Virgueria retratava la buidor de l’èxit a les xarxes). Teoria King Kong aporta un angle desconegut (però significatiu) de dones que se senten excloses d’aquest ideal cada cop més selectiu de bellesa.

Despentes aspira a una societat que ha superat el reaccionarisme sexual actual. Però la pregunta oberta és com s’accdeix a aquest ideal de comunitat? Superar banderes i eslogans ve desenvolupat a partir d’una tesi que el sistema haurà de digerir i reformular amb frases clares, nítides i sonores per a les noves manifestacions. La revolució hauria de trencar amb aquesta mena de gatopardisme: Canviar perquè tot continui igual.