És tot un luxe pel TNT poder comptar amb James
Tiérrée per a la inauguració del festival. Tabac
rouge, la darrera creació de
Tiérrée, continua en la seva línea d’espectacles molt personals on es recrea un
microunivers particular des de la introspecció. Però, malgrat posar en escena
un món oníric de desitjos  i obsessions, Tabac Rouge és un espectacle total;
teatre total en el sentit més ampli i noble del terme. Música, dansa, circ,
arts plàstiques, al servei d’una dramatúrgia teatral que aprofundeix en el
coneixement del jo. Al final d’aquest viatge, es amb troba necessàriament
l’ésser humà –nu, gran, universal- desproveït d’altres atributs. Tiérrée
basteix els seus móns fantàstics –en els que tot hi cap i tot és possible- amb
tendresa, rebel·lia, un cert patetisme -molt controlat- i grandíssimes dosis
d’humor. Ens mostra una suprarrealitat polièdrica fascinant que apareix per art
de màgia darrera del fum d’aquest “tabac roig”. Davant els nostres ulls
desfilen, com en una gran parade
(homenatge a Lindsay Kemp?), personatges estrafolaris, exèrcits sense pàtria
(ni bandera, ni enemic), enormes joguines escèniques -escultures mòbils de
llavor dadà que han anat creixent estèticament al llarg d’un segle-… en un
espai escènic, construït amb tubs de bastides i miralls vells, esquarterats i
entelats, que es transforma constantment i ens retorna a estones la nostra pròpia
imatge, sota el dictat implacable de Tiérrée. Intèrpret de sí mateix, Tiérrée,
rei sense regne ( o es diu Segismund?), desplega el seu meravellós retaule des
de la seva talaia i, darrera la màscara clownesca, Tadeus Kantor sembla
picar-nos l’ull, menys negre ara, no tant amarg. Malgrat el control, algun
personatge s’escapa d’escena cap a 
platea (als més grans els passen aquestes coses!). Tiérrée se’ns
desvetlla com el gran hereu d’un immens patrimoni de l’intangible  que posa al nostre abast; ens obre les portes
de la seva heretat i ens convida a passejar-nos acompanyats i guiats per grans
intèrprets (ballarins, contorsionistes, acròbates, músics, pallassos o tot
plegat), un equip capaç de convertir la tècnica en màgia i d’atrapar-nos en una
espirall d’emoció que transforma i perdura com les grans essències de perfum.