Després que no fos possible la seva presència l’any passat per la situació de pandèmia, arribava per fi l’austríac Simon Mayer amb una peça emblemàtica en la seva producció: “SunBengSitting”. Cant iòdel -una modalitat alpina-, música, ball tradicional i dansa contemporània, sense solució de continuïtat, completament nu i a l’embat de les diverses solucions imaginades per expressar el deute creatiu amb el passat i l’impuls que li’n genera. És especialment observable aquesta qüestió en el fragment final de l’obra, amb el record del pare i una història paradoxal especialment pertinent per a la reflexió que vol general: la tradició, la bella flor que cal preservar malgrat tots els entrebancs, és alhora una acció que parteix sempre de la seva transformació. La tallem i es marceix tothora. Només és presència momentània, per unes poques hores, el valor de la qual és efímer. Exactament com el que significa per als artistes la recuperació de les tradicions. No com un acte de folklorisme, sinó just tot el contrari: com una acció agosarada de reapropiació i reinvenció. I així és com desenvolupa tota aquesta performance un pèl esbojarrada, amb tocs de genialitat, diversitat de recursos materials i de significats – un micròfon conviu amb un tronc serrat; diversos instruments de percussió amb un violí, per exemple- en un espectacle profundament renovador de la tradició, alhora que respectuós.

Publicat a El Temps de les Arts

JORDI SORA i DOMENJÓ