El colectivo Circo 9.8 és contadictori. Per una banda, fa un treball de mans a mans prou notable, en què hi ha ellasticitat i equilibri d’ella i contenció del portor. I en què també es poden canviar, momentàniament els papers i ell poder fer verticals de llarga durada i ella correspondre aguantant el company un instant. Aques mateixa parella havien treballat en el cabaret la nit anteiror presentant un altre exercici d’una oètica innegable (Petita mort) que aonseguia interessar molt més per la seva intensitat i fragiltiat en un epsai tant incontrolat com és l’escenari immens del parc. en canvi, aquest Split és un despropòsit d’accions (conjugades en gerundi no se sap ben bé per què) amb una musica en directe, que pot ser divertid,a però que no hi aporta gaire res. L’acció d’entreteniment (una colla d’esplai en trauria més suc i seria més coherent) ve acompanyada de la tècnica dels equilibris que, semblen ser els mateixos que els d’aquella Petita mort però amb un altre ritme i acompanyament musical i que no el permeten demostrar la lluminositat de l’exercici. Ben bé , s’aprèn de mirar circ contrastant els espectacles fallits dels moments que els mateixos artistes saben fer brillantment.

Amb la voluntat d’atrapar la canalla, no van convèncer ningú. Sense connexió no hi ha espectacle; hi ha un mur que convida a mirar l’entorn.